El Nostre Club

.

Hem de pensar que Roses, des de molt antic, ha estat poblada per gent molt inquieta i que sempre ha tingut contacte amb altres pobles vinguts de lluny.
Tan sols el testimoniatge oral és capaç de ficar el nas allà on la documentació històrica se sent important, envoltada de dubtes, d’interrogants i d’imprecisions que li impedeixen certificar la certesa dels fets o dels esdeveniments. En aquests casos, escoltar la memòria popular esdevé un exercici prudent i cal fer-ho abans que aquesta calli i s’endugui lluny, molt lluny, totes aquelles històries que formen part de la vida d’una comunitat, d’un col·lectiu, en definitiva, d’un poble.

Segons diuen les memòries dels socis més antics, al principi del Segle XX (1900-1910), la pràctica del futbol era quelcom habitual de veure per les platges o per alguns carrers. Diuen les mateixes veus que els vailets empraven suro, cordills, fils, draps o teranyina embolicada per a confeccionar les pilotes i així poder jugar. Clica aqui per veure com era el poble.

Els primers esportistes varen vestir amb samarreta blanca, posteriorment colors grog i blau electric, el 1939 va passar a blau i groc tirant a vermellós o butà sempre amb franges amples i verticals

I, fins i tot, hi ha qui diu que ja existien grups que tenien el costum d’ajuntar-se sota l’aixopluc del nom d’un bar per a tenir, així, signe d’identificació. Es parla de l’equip del Bar de Ca la Tartera o Cafè Badosa (Família Badosa-Martimort) i de l’equip del Bar/Cafè del Modern. Els primers eren els blancs i els darrers els negres.

Les notres de premsa situen els inicis del foot-ball a Roses al any 1912, segons la publicació Empordà Federal ja existia el Rosas de Pi i Sunyer, González, Alomar, etc. vestien de blanc, i ja el mes d’agost de 1912 va jugar contra l’Esport Club Ampurdanès de Figueres secció del Casino Menestral i hi tornaren el març del 1913.
El club s’anomenava inicialment Roses F.C. (font Veu de l’Empordà), seguidament Club Deportivo Rosas i posteriorment, com “Centro de Deportes Rosas”.

Com a Roses FC i ja el 1923 participa al Campionat de l’Empordà de futbol organitzat per la Unió Esportiva de Figueres, juntament amb Emporium de Castelló, FC Armentera, Culera sport, La Junquera FC, CD Montgri, FC Sant Pere Pescador, FC Llança, FC Tramuntana del Port de la Selva, FC Camallera, FC Vilafant i FC Peralada.

Ja venien a estiuejar joves de Figueres i de Barcelona i solien “reforçar” l’equip rosinc. Aquests joves eren en Lluís Ferreros, que si be era nascut a Roses, residia a Barcelona, en Cèsar Pi i Sunyer, en Jaume Miravitlles, en Jaume Sunyer i Pi, en Carles Díaz, etc.

Aquest fou l’inici, l’embrió, del que posteriorment seria l’Agrupació Esportiva Roses, si bé tampoc no ho tenim documentat amb fiabilitat suficient.

L’Agrupació esportiva ROSES, és una entitat esportiva privada i d’interès cívic i social, amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones, els objectius bàsics de la qual és el foment, desenvolupament i la practica continuada de l’activitat física i esportiva, principalment el futbol, sense finalitat de lucre, integrada en la Federacio Catalana de Futbol que està integrada en la Real Federación Española de Fútbol.

En quant al seu funcionament intern, el Club s’ajusta en tot moment a prioncipis democràtics i representatius i la sobirania correspond sempre a l’Assemblea General.

Malgrat els dubtes, sí que hi ha data fidedigna del primer president, el senyor Primitiu Salamó i Dunjó, que pocs anys més tard va marxar a Sud-Amèrica va compartir tasques directives, el 1921, any de la primera Junta coneguda, amb el senyor Dunjó, oncle d’en Joan Dunjó que va ser posteriorment Secretari Tècnic. Com a jugadors d’aquells primers temps en Pere Barceló (Gadilla), en Serreta, en Francesc Berta, en J. Blanch (Calons) en Cinto Seseras (Mena), en J. González (Cargol), en Marcel·li Roig (cal Boter) que era porter, Fernando Salellas (Saus), en Vigo (de l’Univers), en Titella, etc.

Existien pocs campionats oficials i per aixó molts partits eren “amistosos”. Un dels primers partits “internacionals” es va disputar contra l’equip de l’esquadra anglesa ancorada a Roses al estiu de l’any 1925. Els partits mes importants eren els de Festa Major en els quals els Girona CF i la UE Figueres eren equips força assidus.

A partir d’aleshores, les dades ja són més fresques i la memòria, oral, molt més rica en detalls.
Se sap que l’any 1926 el President fou el senyor Joan Denclar (Pitada), acompanyat d’altres membres, com en Godo, en Bernadet, etc.

El dia de la Fiesta Mayor de Perelada (1926) contendieron en el campo de dicha villa condal los primeros equipos del «Perelada F. C.» y «C. D. Rosas» para disputarse una copa regalada por unos jóvenes peraladenses, habiendo sido derrotados los primeros por 2 a 0 tantos, marcados por Sauri y Rigau.

Al 1929 n’eren jugadors: Rubí, Pairet, Rigau, Berta I, Sauri, Marés, Pepito Romans (el nen), Berta II, Lluent I, Lluent II, Rivas, Espiguler, Fermin, Ribera i Masip. Competien amb equips com: Penya Erato, Penya Sport i Comerç FC, tots equips de Figueres, i també el FC Sarriá de Ter, Darnius, Jonquera, Llança, Camallera, Armentera, Cabanes, Arenes de Llança, Borrassá, U.E. Estartit i Unió Sportiva Figueres “reserva”.

Els espais on tot això va succeir varen ser l’anomenat Camp dels Fossos, un dels fossars de les Muralles (ara Ronda Miquel Oliva Prat), molt a prop del famós pont o rec d’en Forquilla (a l’Avinguda de Rhode, on ara hi ha l’edifici de l’Oficina de Turisme) i, posteriorment (1926), al Camp del Salatà, conegut aleshores com el Clot dels Franquets, per passar, al temps de la República, al Camp de la Cortina o l’era, espai cedit per l’Ajuntament.

Amb la col·laboracio popular, s’aconseguir fer un tancat perimetral de fusta i d’obra, que una forta tramuntanada va danyar de forma important.

I diuen que, al cap de tres anys, el 1929, la Junta es va desfer pero al septembre 1929 ja tornava a haver-hi foot-ba.ll, la qual cosa va fer que se seguissin jugant partits.

Al 1930 es va competir a n’el Torneig de Primavera Copa Unió Esportiva intervingueren: Reserva Figueres, Camallera FC, La Jonquera FC, Llança FC, Borrassá FC, Cabanes UE, Arenas de Llança, Peralada FC, Estartit UE i L’Armentera FC.

Tot i no haver-hi junta oficial, durant aquells anys 1931-32, diversos rosincs varen formar part de diverses Juntes directives. Es parla de noms com ara en Josep Serrats (Pepet), aleshores propietari del Cafè Modern, en Francesc Berta, en Miquel Fort, en Pitu Mallol, etc. i comencen a aparèixer noms clau en la historiografia de la AE Roses, com ara Buscarons també conegut com el Bolinder o l’Agustínet, Jaume Berta, en Baldiri i en Joaquim Marès, els germans Pere i Francisco Rigau, Pere Bosch, Joan Ferrer, Quimet de la Tartera, Juli Marcó (Barrina), Pepito Romans mes conegut com el “Nen”, Manel Donat, Joan Espigolé, Bonaventura Siñol, Salvador Casanovas i Casas (Ferrolà), Josep Rubí, en Berta (l’oncle del Tatu), en Berta (germà de l’Oliveta), Ramon Guitart, en Cinto Solà, …., tots ells jugadors prou coneguts per la contrada, especialment a Llançà, L’Escala, Verges, pobles amb els quals la rivalitat feia sortir guspires i provocava que els partits més d’una vegada acabessin com el rosari de l’Aurora.

El 1932 participa al Torneig de Competició Comarcal, juntament amb Penya Excelsior, FC Sant Pere Pescador, ACE Garriguella, UE Estudiants i FC Vilajuïga.

El club participava tambè en el campeonat provincial de la Lliga Amateur, grup Empordà, amb equips com: U.E. Figueres “Reserva”, FC Montgri, US Verges, FC San Climent, FC Armentera, FC Girona “B”, Ràcing Club Figueres i FC Banyoles i tambè a la Competició Comarcal de l’Alt Empordà de caire amistós amb l’U.E. Estudiants, Penya Excelsior de Figueres, FC Sant Pere P., A.C. Empordanès de Garriguella i el FC Vilajuiga.

El 1932 el Club tenía un segon equip popularment anomenat el “reserva”. En aquell temps els equips encara no estaven federats.
El 16/4/1933 s’ens va convidar a l’inauguració del Camp d’Agullana; jugaren Solé, Rigau, Buscarons, Marès, Ferrer, Siñol, Marcó, Romans, Berta, Espigulé i Rubi. Els desplaçaments es feien amb camió, generalment de la familia Rigau, o amb el vehicles particular de la que trobaven, o arrendaven un autocar i si era a prop es desplacaven a peu.

A la temporada 1933-1934 es participa al Campionat Gironí Amateur. Els equips amb qui es competia eren: Bescanó, figueres B, Port-Bou, Cassà, Anglés, Banyoles, Olot i girona B.

Una vegada els de Llança, l’any 1934 abans de esclatar la guerra, varen venir a jugar en un pla molt provocador i al final alguns dels seus jugadors es varen tenir de vestir darrera d’un cep o d’una olivera i marxar camps a travers amb la cua entre les cames.

Una anècdota, si més no històrica, és la que fa referència a un gran partit jugat amb l’equip de L’Escala, que varen venir amb el vaixell “Ciutat de Palma”. Era el 5 d’agost de 1934 i el senyor Pi i Sunyer, aleshores batlle de Barcelona, fou qui va fer la sacada d’honor.
El Roses va alinear: Bosch, Rigau, Buscarons, Siñol, M. Donat, Padilla (Figueres), Juli Marcó, Romans, Talarn, Casanovas i Pepe Rubi. Va guanyar el Roses per un significatiu 5 a 1. Altres jugadors d’aquella temporada eren: Tomás i Berta.

El nom que el Roses va agafar com a club de futbol, va fer que fos sol·licitat per jugar contra el titular de la capital del Roselló, la ciutat de Perpinyà i que alguns dels seus jugadors fossin provats per equips de categoria nacional. En aquesta dècada dels 30, a més dels mencionats també jugaven en Ramon Ferrer, en Narcís Guitart, en Gebrat i en Martí Rigau.

L’any 1934 participa al Torneig Copa Calçats Segarra que organitzava l’UE Figueres amb la participacio d’equips com el Port-Bou, Llança, Port de la Selva, Agullana, Vilatenim i l’Atlètic Club Figueres, La Penya Sport de Figueres i es compte amb jugadors com Ramon Marès, Ramon Guitart, Pere Pujol (Neni), Jaume Turró Blanch, Josep Huguet (Pitu), Francesc Peich (avi Silet), etc.

Del 1934 al 1936 el President fora Agustí Buscarons i Antón i el President Honorífic n’era en Francisco Berta Ribas.

Durant la República es va continuar jugant al Camp de la Cortina (avui Avda. Tarragona i c/Girona), espai, arranjat entre l’Ajuntament que va pagar el material i els propis jugadors que feien de paletes i manobres (no varen cobrar res pel treball), on posteriorment s’edificaren les “cases barates” i que en aquell temps deien popularment l’era dons el feien servir també per batre el gra.

El Març del 1936 es participa al Torneig Copa Calçats Segarra amb equips com: Portbou, Llança, Atlètic Club Figueres, Figueres B, Vilatenim, Agullana, Darníus i Port de la Selva, que aquell any es guanya.

El 14 de juny del 1936 el setmanari Empordá Federal informava que el Club Deportiu Roses va intervenir en un homenatge als ex-empresonats republicans de la comarca del 6 d’octubre del 1934, disputant un partit davant l’U.E. Girona, el que dona una mostra del tarannà plenament democratic de la entitat.

En esclatar la Guerra Civil el 1936, una gran majoria del jovent es va incorporar a files, i amb això al front de lluita, en el qual alguns trobaren la mort (q.e.p.d).

La represa esportiva acabada la guerra civil es va dur a terme dintre del recinte de la Ciutadella (Camp de les Muralles), indret on els rosincs no tan sols anaven a compartir les hores d’oci, esport i esbarjo (Aplec de sardanes), sinó que també acollia una de les fonts d’ingressos d’aleshores: el conreu dels horts.

El futbol quedà doncs aturat, encara que es va jugar algun partit de tant en tant, i ja no va reprendre l’activitat fins al 2 de novembre de 1939, amb el senyor Pere Guitart i Sallés (en Pere de la Jana) com a President.

Diuen que va ser sota el seu mandat que es va fer un canvi de nom: el “Centro de Deportes de Rosas” es convertí en “Agrupación Deportiva de Rosas”, el seu President es va fer “Delegado de Deportes de la F.E.T. i de las J.O.N.S.” (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i aixi el Club, constituit sota el control de la Delegación de Deportes de la Jefatura Local amb possibles activitats en tot tipus d’esport, es va poder adherir a la Federación Catalana de futbol i l’equip va poder competir a la categoria segona ordinaria de la provincia, previa aprovació del Gobernador Civil de Girona.

En el primer torneig oficial de la postguerra hi participaven equips com L’Escala, l’Olot, la Unió Esportiva Figueres i l’Jecsalis de Sant Feliu de Guixols.

En els primers mesos, i abans d’iniciar-se el partit, els jugadors i el públic havien de cantar l’himne de la Falange, el Cara al Sol, braç en alt, tal com era la salutació oficial del règim d’aquell moment.

En la gestió del Club hi havien també: Esteve Guerra Marès, Andreu Ribas Sala, Joan Espigulé Avellana, Francisco Berta Ribas i Salvi Ferrer Ribas, els quals foren avalats per Pere Sanés Roca i Antoni Portell Denclar.

El Club que estava habilitat per les activitats de futbol, natació, ciclisme, escacs i excursionisme, tenia el camp de joc a la Ciutadella i estava domiciliat a Avenida del Caudillo 32 (avui Pi i Sunyer).

Els anys de la postguerra varen ser difícils en tots els aspectes,per la penúria econ`mica, l’escassetat, la fam, el control governamental, la censura…. Foren anys molt complicats per tirar endavant pero el nostre club ho va fer.

Es feien partits amistosos o de Festa Major, com el que es disputa a l’Escala el 2 de setembre del 1939 on jugaren: Sáez, Yllueca, Buscarons, Donat, Cagot, Gebrat, Siñol, Romans, guitart, Ferro i Turró.
Després de la guerra, la Federació Catalana de Futbol Associació (FCFA), així s’anomenava,
quasi desapareix i només a partir de finals dels anys 40, tornen a tenir veu en ella els clubs i els socis.
Es va tornar a competir, ara peró de forma oficial i al campionat de Segona Categoria Ordinària Grup Nord només i havia: Figueres, Olot, L’Escala, el Iecsalis de St. Feliu i el Roses.

Com que hi havia pocs equips es feien Tornejos amistosos per complementar-ho, com ara la Copa Empòrium que organitzava L’Escala. Hi participaren també el Verges, L’Albons, Castelló d’Empúries i el Bellcaire.

La gent que anva a futbol pagaba per accedir al camp, pero molts es “colaven”, portaven un “tramec” a la ma i deia que anaven al seu hort a treballar.

Els jugadors eren: Manuel Saenz Coll, Agustí Buscarons Antón, Ramon Yllueca Ferrer, Pere Rigau Escapa, Joan Canela, Manel Donat Buscató, Joan Gebrat Pujol, Agustí Saez Coll, Pere Pujol Gelabert, Cinto Berta Ribas, Bonaventura Siñol Dider, Josep Romans, Salvador Casanovas, Jaume Turró Blanch, Sebastia Montia, Sebastia Sastre, Joan Torres i Joan Reixach.

En aquells temps encara no hi havia àrbitre federat, i algú que tingués uns coneixements mínims havia de fer el paper. A Roses, sovint li tocava al senyor Jaume Ballesta Font (Matagats). El material esportiu es guardava a can Buscarons (el bolinder)

Tot i que encara s’anava sovint als desplaçaments amb “tartanes”, en desplacaments llargs s’utilitzava el cotxe de linia o el tren es varen demanar les primeres llicències federatives i bon nombre de jugadors s’hi apuntaren: Francisco Cusí Coll (el tanque), Joan i Agustí Donat (els Tarragona), Francisco Huguet, Francisco Rigau, Ramón Margalef, Baró (Tonet), Solà, els germans Pechs (Silet), l’Agustí Sauri, en Joan Turró Marès (Pons), Joan Farriol, Ramón Yllueca, Canela, Berta, Casanovas, Pepito Romans “el nen”, Agustí Buscarons, Gebrat, Siñol, Vigo de l’Univers, Turró, Marcó, Sáenz I i Saenz II, Sebastiá Sastre, Pujol (Neni), Huguet, Salvador Magester, August, i molts d’altres principalment els de Castelló d’Empúries, Dalmau (Domenech), Reixach, Cosme Serra, Miquel, etc. També participava a partits amistosos el jugador del RCD Espanyol, Eduardo Oliva, que venia a passar l’estiu. Varen ser els primers que es varen federar.

El 1942/1943 es participava en el primer Campionat “Educación y Descanso” competint amb Camallera, L’Escala, Albons, Garriguella, Sant Pere P. i el Figuerenc “reserves del Figueres”.

Un cop finalitzat el campionat provincial amateur es jugava el torneig “Copa Primavera”. Hi havia dos grups “el del interior” i “el de la costa”. En aquells temps al mapa de Catalunya de la FCF indicava que nomes i havia 42 camps de futbol a la provincia; un d’ells el de Roses.

A la temporada 1943-1944 ha haver-hi una temporada que no va haber-hi futbol a Roses
i alguns jugadors com en Francisco Rigau, en Joan Donat i en Joan Pérez varen anar a jugar a Castelló (veure foto inferior).

El 1944, es va incorporar al Torneig de Primavera. Aquells van ser uns anys gloriosos, que varen dur el Roses a les categories més altes: va ser Campió Provincial d’Afeccionats dos anys (1950 i 1953), sota la presidència del Sr. Antoni Serra i Comas, que compartia esport i Alcaldia des de 1944, i la Junta gestora la formaven el Tresorer en Josep Mallol Simón, Vocals: Pere Rigau Carreras, Andreu Ribas Sala, Joan Compte Puig, Miquel Fort Vigo, Pere Marès Ripoll, en Pere Rigau Escapa com entrenador, el vicepresident Francisco Berta i el Secretari i delegat de natació en Jaume Deulofeu Buscarons i que va acabar el seu mandat el 1955. Va ser nombrat Soci Honorari el 1951. En aquells moments els socis eren: (clicar per veure).

Per la Mare de Déu d’agost del 1945, va venir a jugar L’Escala.

En realitat era una demostració que els anys no passen endebades. Aquell any el Roses va ampliar la seva activitat amb les seccions, amb molt bona intenció però sense gaire èxit.

El juliol de 1947 va haver-hi una reorganització i la Junta Directiva del president Sr. Serra la formaven com a Vicepresident Joan Turró Compte, Secretari Jaume Deulofeu Buscarons que per traslladar-se al estranger fou substiuit posteriorment per Miquel Godo Romañach, el Tresorer Manel Donat Buscató, Recaptador Ernest Badal i Vocals en Francisco Cusí Coll, Salvador Casanovas Casas i Pere Puignau Berta. L’entrenador era l’Agustí Buscarons Antón que alhora era el Delegat Federatiu.

El grup de III Regional el conformaven Espolla – Vilajuiga – Castelló – L’Armentera – Llança i Roses. I per Nadal es jugava la “Copa Navidad”.

El Torneig de Primavera del 1948 el jugaven: Ramón Margalef, Manel Donat, Agusti Buscarons, Domingo Climent, Juliana, Casanovas (ferrolá), Josep Huguet (Pitu), Giner, Pallarés, Jaume Turró i Francisco Huguet. Tambè i havia Pueyo, Martínez, Cusí, Donat i Montia. Els rivals a la III Regional eren CD Figuerense, Llança, Tossa de Mar, Vilajuiga i Llagostera.

El Roses va guanyar el campionat provincial d’aficionats i es va enfrontar al CF Junior de Barcelona a doble partit, perdent-los. Jugadors n’eran: Ramón Margalef, Joan Donat, Agustí Buscarons, Joan Ortensi, Sánchez, Joaquim Fontdecaba, Argemi, Francisco Rigau, Francisco Cusí “el tanque”, Vidiella, Querol, Vidal, Tor, Coll, Terol I, Terol II i Francisco Abad.

Aquesta mateixa temporada tambe juguen: Pueyo, Martínez, Mielet, Francisco Cusí (el tanque) i Montia.

Al any 1948 el Torneig de Primavera el jugaren les entitats: Samperense, Vilajuiga, La Bisbal, Figueres, Port-Bou i Roses.

El 1949 es disputa a Roses ja el primer encontre de “las velles glories”, trofeu cedit per Caieta Ferrer, davant les de la Unió Esportiva Figueres, resultat 7-8.

A la temporada 1949-1950, sense Rigau que jugava al Figueres, el campionat de III regional el conformaven: Báscara, Sant Pere Pescador, Montgri, Vilajuiga, USPEAC de Figueres (Unión Sportiva Plan Estudiantil Ayuda Cuerpo), Tossa, Llança i Roses.

A la temporada 1950-1951 els rivals esportius de la categoria III regional eran: USPEAC de Figueres (Unión Sportiva Plan Estudiantil Ayuda Cuerpo), Cerviá, Sant Pere Pescador, Llança, Agullana, Vilajuiga i el Montagut. El Roses va quedar campió de grup i es va enfrontar amb el Sant Pere Pescador a qui guanyar per 6-2.
Jugaven: Berta, Donat, Casanovas, Rigau, Baró, Juanola. Huguet II, Terol, Fontdecaba, Sauri i Huguet I,

El Torneig “Copa de Navidad” el jugaren Vilajuiga, Llança, Montagut i el Roses.
El 1951 el Club es va domiciliar al Carrer Sant Elm nº 1 i es varen incorporar a la Junta Directiva Xavier Casals Recasens i l’Enric Badosa Martimort. En aquella epoca el club tenia un filial, la Penya Miramar.

Al campionat d’aquella temporada a III regional hi participaven: Sant Pere Pescador, Bordils, L’Armentera, Flaçá, Llançá i el Roses i al torneig de Primavera participaren: Portbou, Sant Pere, Maçanet, Figuerense, Vilajuïga, Peralada, Armentera, Llança i Darnius.

1952 la Junta Directiva encapçalada per el Sr. Serra, la formaven com a Vicepresident Joan Turró Compte, Secretari Enric Badosa Martimort, Tresorer Manel Donat Buscató, Comptador Manel Pou Blanch. Delegats Francisco Cusí Coll i Ramon Marès Palou. El Delegat Federatiu era l’Agustí Buscarons Antón.

Al quedar campió provincial la temporada va participar també altre vegada al Campionat de Catalunya, arribant a la Final a doble partit, contra el mateix rival que dos anys abans, el CF Junior de Barcelona, perdent-les. El 1952 malgrat haver guanyat el primer partit 3-1 i haver empatat el segon 3-3. A la prorroga es va perdre per 6-5. Les finals les jugaren Ramón Margalef, Rigau, Agusti Buscarons, Joan Donat, Sauri, Joaquim Fontdecaba, Josep Huguet, Casanovas “ferrolá”, Pallarés, Giner “xispa” i Francisco Huguet. Aquell any tambè hi havia en Vidal, Guitar i Terol.

Els desplaçaments a Barcelona en aquella època per disputar una final tan important varen representar un gran aconteixement pel poble i com a premi i homentatge a l’afició ens va visitar per primera vegada el FC Barcelona, que ostentava el títol de campió d’Espanya d’Aficionats i que acabava de guanyar el Torneig Internacional de Marsella. Era el 16 d’agost del 1951.

El Roses va alinear: José Lluis Echezarreta, Francisco Rigau, Agusti Buscarons, Joan Donat, Siñol, Manel Donat, Francisco Huguet, Pepito Romans “el nen”, Pallarés, Giner “xispa” i Josep Huguet i el FC Barcelona: Garriga, Roma, Biosca, Swant, Llaveria, Balboa I, Fradera, Bosch, Balboa II, Ferrer i Manchón.

Va guanyar el Roses per 2-1 amb dos gols de Pallarés. El FC Barcelona no havia perdut cap partit abans aquella temporada!!!.

La seva Junta Directiva la formava amb: Juan Turró Compte, Manel Donat Buscató, Miquel Godo, Felix Cusi, Miquel Fort, A. Espigulé, J. Casals, Bartolomé Linares, Enric Badosa, Sastre, J. Pujol, F. Guitart i X. Casas.

Alguns dels jugadors n’eren: Salvador Terol Linares, Cruz, Josep Rom, Pepe Abad Lloret (Dillinger) o Abad III, Antonio Pérez R i l’entrenador era en Gerardo Carrión.

El Club va guanyar el Campionat del Torneig de Primavera l’any 1951, campionat que es disputava en aquells temps i també el Torneig F. Fopoll i va desplaçar-se a Perpinya a jugar contra l’USPEAC de Figueres (Unión Sportiva Plan Estudiantil Ayuda Cuerpo) i els jugadors del Roses “B” tenien que ser socis per poder fitxar.

Al 1952 al campionat de III regional hi jugaven: Peralada, Port-Bou, Sant Pere Pescador, Darnius, Massanet, Llançá, Vilajuiga i Roses. Al Torneig de Primavera, el jugaren els mateixos equips i s’afegiren Figuerense i Armentera.

Jugaven Berta, Donat, Buscarons, Casanovas, Pérez, Ortensi, Vergara, Fontdecaba, Ferrer, Huguet, Terol, Rigau, Rebollo, Guitart i Blanco, Climent, Margalef, Blanch, Turró I, Turró II, Guitart i Pallarés.

Aquest any 1952, en Turró, jugador de filigrana i joc singular, va fitxar per l’U.E. Figueres.

El 1953/1954 jugaven: Buscató, Ortensi, Buscarons, Casanova I, Casanova II, Guitart, Turró, Ferrer, Sauri, Abad, Terol, Sastre, Pallarés, Pérez, Pascual, Dunjó i Huguet. Disputaven el torneig d’aficionats juntament amb el Llança, Sant Pere Pescador, Vilajuiga, Vilasacra, Camallera, Castelló i L’Escala.

L’equip juvenil, entrenat per Buscarons ja competia al campionat Regional amb: Ramón Casellas “el ros”, Antoni Sastre, Esteve Martínez, Jaume Ametller, Enric Giner, Pere Pairet, Gabriel Sastre, Paco Pérez, Rafel Baiges, Pepe Abad “Dillinger” o Abad III, Fernando Casals, Josep Guitart, Josep Pujol “el moreno”, Xavier Subira “Nitus”, Pere Ferrer, Francesc Caner “Germi” i Joan Bataller.

Els desplaçaments els feien amb “la rubia” un microbus o be amb el camión d’en Guerra.

Els jugadors Gabriel Sastre i Francesc Canet “Germi” foren pre-seleccionats per la Selecció Catalana de juvenils.

Durant la Festa major del agost del 1954 es cel·lebrar un partit amb el Sant Andreu en homenatge a Agustí Buscarons (43 anys), resultat 2-5. L’alcalde Sr. Antoni Serra li va lliurar la primera medalla al merit esportiu concedida per l’Ajuntament en base a la seva demostracio historica d’entusiasme, constancia i sacrificis fets desinteresadament en benefici del futbol local. Formaren l’equip: José Luís Echezarreta, Pérez J, Buscarons, Ferrer, Minguell, Turró II; Pérez II, Turró I, Goñi, Calvo i Coll.

El 17 d’agost del 1954 contra el Llado jugaren: Marcel Abad o Abad II, Baldiri Trulls, Jaume Pujol, Felix Comas, Joan Fontdecaba, Joan, Gabriel Sastre, Jaume Guitart, Francisco Huguet, Joan Dunjó, Jaume Pol i Avelino Matías.

L’equip juvenil en aquella epoca el formaven: Ramón Casellas (el ros), Pepe Abad “Dillinger” o Abad III, Enric Giner, Josep Guitart, Pere Pairet, Fernando Casals, Rafel Baiges, Jaume Ametller, Joan Seseras, Antonio Sastre, Josep Pujol “el moreno”, Gabriel Sastre, Pere Ferrer, Tomás Baiges, Paco Giner, Francisco Caner “Germi”, Agusti Donat, Miquel Palós i en Giralt.

El 1955 el va succeir com a President el Sr. Agustí Buscarons i Anton, del que cal destacar, per sobre de tot, la seva dedicació històrica al club, com un dels personatges més carismàtics. La seves passions: el mar i el futbol.

Mai un no. Sempre a punt per fer de massatgista, àrbitre, entrenador, president. I per altres feines menys grates, com rentar la roba, inflar pilotes, cosir mitjons, escombrar vestidors, marcar el camp…, molt sovint, acompanyat del seus amics Joan Turró i Compte del cafè Turró i d’en Bertoumeu Palou.

La seva Junta Directiva la formaven: Vicepresident Esteve Guerra i Marès, Secretari Josep Boix Castey, Vicesecretari Felix Cusí Ferrer, Tresorer Cinto Saseras Berta, Vocals: Pere Gómez Ramos, Joan Turró Compte, Pere Puignau Berta, Joan Puig Vidal, Ramon Marès Palou, Antoni Tornés i Joan Terol Llinares, Jordi Magester i de taquiller en Jaume Berta i d’empleat del camp en Francisco Romañach.

Noms com Jordi Berta (Tatu), Joan Pérez (la Boja) o (el matalasser) que va arribar a jugar a 2ª Divisió amb el Sabadell, Pepe Abad (Dillinger) o Abad III i el seu germà Antoni, Sebastià Sastre (riu-riu), Palou, Pere Rigau, Agustí Sauri, els Juliana Pallarés, Jaume Turró Brunet (Chameca) que es el jugador que ha jugat a les mes altes categories, va arribar a jugar amb el RCD Espanyol, amb el Manresa, el Nice de França, Sant Andreu, Olot i U.E. Figueres, Pallarés, Joan Terol, Jaume Guitart (Nassos), Josep Guitart, Francisco Huguet, Giner (Xispa), Pere Montia, Ramon Pérez Verdú (Ramonet), Joaquim Fontdecaba, Joan Dunjó, Joan Ortensi, Parés (militar de Sant Feliu de Guixols), Francisco Cusí, Salellas, Matías, Gerardo Carrión, Leocatiu Ventura, Albertí (que venia del Ventalló), Oliva (del Torroella de Montgrí)…, amb l’ajuda d’auxiliars com en Miquel Costa o en Tomás, formaven equips gairebé invencibles que, a més a més, esperonaven encara més l’amor als colors.

El 1955 es juguen partits contra l’U.S. Perthurienne i el Perpignan FC, el Club es reincorpora a les competicions oficials, participa al Torneig de Primavera i el juvenil fa una gran temporada amb Ramón Casellas, Abad, Giner, Ferrer, Pol, Casals, Pujol, Baiges, Ametller, Fonolleras, Sastre i Caner. Gestionats per una comissió formada per membres de la Junta Directiva i per en Joan Gibert Queraltó i en Rafael Mariano Blaquez.

Malauradament, aquella eufòria es va anar refredant i el Roses no trobava ni els jugadors ni els directius idonis que engresquessin el personal o que, si més no, revisquessin antigues glòries. Per això del 1956 al 1959 no hi va haver activitat. El jovent preferia la novetat del “basket” que els americans portaren.

Finalment, va ser el president senyor Vicenç Forns i Brunet, gran amic també de les sardanes, del 1955 al març de 1961 que va morir, qui va poder entusiasmar de nou els rosincs aportant uns 25 socis 1.000 Pessetes (una fortuna en aquells temps) cada un a fons perdut, i ja es va reincorporar l’equip en el calendaris de competicions provincials.

A la seva Junta Directiva hi havien també: Vicepresident Pere Gómez Ramos, Secretari Joan Dunjó Danés, Tresorer Josep Giró Vigo i els Vocals: Pere Puignau Berta, Manel Donat Buscató, Antoni Pérez Giner, Jaume Nuñez Pastor, Francisco Cusi Coll, Josep Calvet Romans, Ramon Margalef Pérez, Jordi Magester Ferrer, Avelino Matias Bellanote. L’entrenador era en Joan Pérez Dunjó, que com a jugador va arribar a jugar a 2ª Divisió amb el Sabadell, i un auxiliar en Jaume Berta Pujol.

Primera línia: Puignau, Pere Gómez, Diaz Pacheco, Dunjó, Manel Donat, Juan Pérez Verdú
Segona línia: Francisco Cusi, Calvet, Baldiri Trulls, Jaume Guitart, Terol.

A la temporada 1958 ja jugaren de nou. Gerardo Carrión, Joan Ortensi, Francisco Huguet, Fernando Casals, Ramón Pérez, Avelino Matias, Felix Comas, Francisco Abad “frasquito” o Abad I, Pepe Abad “Dillinger” o Abad III. De massatgista en feia L’Enric de Pereda.

A la temporada 1960/1961 el grup Emporda d’aficionats el formaven: L’Escala. Begur, Sant Pere Pescador, Flaçá, La Bisbal, Ventalló, Celrá, Palafrugell, Palamós i Roses. Al Torneig de Primavera el jugaren Ventalló, La Jonquera, Verges, L’Escala, Begur, Flacá,Palafrugell i Roses.

En aquells moments la vila tenia 3500 habitats.

Jugadors d’aquella època eren: Albertí, Ramon Pérez, Huguet, Marcel Abad o Abad II, Joan Turró que va jugar amb el Mallorca a 2ª Divisió, Fernando Casals, Miquel Fonalleras (el regalat), Ventura (militar), Francisco Abad “Frasquito” o Abad I, Dani Abad o Abad IV, Paco Pérez, Oliva, Demaret (militar), José Matías, Avelino Matías, Bartomeu Palós, Antoni Noguér i Sastre. En Benet Trulls (Petalá) n’era el massatgista-utiller juntament amb en Costa.

Amb el Sr. Pere Gómez i Ramos de president accidental el 14 de maig de 1961 es convoca Assemblea General Extraordinaria per escollir President acceptant el carrec el Sr. José Díaz Pacheco, militar retirat, que va ser nombrat posteriorment Soci Honorífic i medalla de plata al Mérito Deportivo. Va ser el que més anys va ser en el càrrec i, posteriorment, hi va afegir encara dos anys més, entre 1974-1976, en que va morir.

El Sr. Díaz Pacheco, demana als membre de la Junta Directiva anterior que segueixin, les oficines del club es traslladen al c/ Trinitat 92 a sobre de la S.U.F., s’indulten als jugadors castigats, i el futbol engresca de nou joves i grans.

Era l’any 1961 es quan s’habilita el camp situat en el perímetre del Grup de cases Mossèn Francisco. Aquest espai estava format per tres finques, dos cedides per la família Rahola i una arrendada a la familia Martí propietaris del mas de les figueres.

La data del 15 d’octubre de 1961 es va gravar amb lletres d’or a la història de l’AE Roses.

Quedava enrere el Camp de les Muralles i el camp habilitat provisionalment conegut popularment com d’en Patufet (ara aparcament del Teatre municipal), de tant petit que era, i s’estrenava el Camp Municipal Díaz Pacheco, gràcies al interès i gran generositat, del seu President, que va acollir l’Agrupació durant vint-i-quatre anys.

La gent acudia en massa cada diumenge a veure i a gaudir dels partits doncs les temporades es cloïen amb una pila de gols.

Foto: Antoni Giner, Sastre, Fernando Rubi, Jaumge Guitart, Manel Donat, Joan Pérez, Josep Pujol “el moreno” Manolo Fontes, Pere Gómez, José Díaz Pacheco, Joan Dunjó i …

També s’estudia vincular-se a les activitats de natació i Bàsquet.

Una de les fonts d’ingressos des de finals dels 50 n’era la popular Quina (en castellà bingo), que es feia al Café Turró i que fins i tot va servir el 1962 per fer diners per ampliar el camp Díaz Pacheco, dons es va haver de desnonar al “colon”, abans de poder llogar la vinya annexa.

Un col·lectiu a les ordres del Arquitecte Juan Ricart, de constructors, el Sr. Deulofeu i el Sr. Jordi Berta R. (membre de la Junta Directiva), es fan càrrec de la construcció de la meitat de la tanca perimetral del camp a canvi de 10 anys d’explotació de la publicitat i la resta de la tanca es pagada al constructor Sr. Moré.

Lampistes, transportistes, etc. varen col·laborar en construir a mes a corre, les tanques perimetrals, la tribuna i els vestidors, que el club va afrontar pagant un preu ajustat degut a la gran col·laboració aconseguida al cedir part de les tanques per anuncis publicitaris. Primer es va fer la tanca d’obra perimetral del complexe i posteriorment la metalica que envoltava el terreny de joc.

Alguns eren jugadors forans com Barnadas, Moreno, Losilla, Codinach, Mangas, Celestino Moré, el porter Jaume Clé, José Luis Marcos, Gaspar Morchón, Vilá Berta, Quero i Rodriguez (provenents del Ventalló) i que sovint venien a fer el Servei Militar a les nostres contrades (Zenón, Navarro, Arnau, Boldu, etc.) i ja es projecte l’equip B.

En aquella època el Roses es nutria també de jugadors “militars”, primer de la Base del Exercit de Terra de Sant Climent Sescebes i mes tard també de la Base d’Aviació del Pení. Un estimat col·laborador n’era l’Oscar Pardo.

Al servei del camp hi havia sempre el Sr. F. Daider, el massatgista utiller era l’Enric de Pereda i la comissió tècnica la formaven en Francisco Cusi, en Joan Pérez i l’Abad I (en frasquito) que rellevaren al Sr. Pagés al 1962, que posteriorment fou substituït per en Pérez.

Al mateix any entren a la Junta Directiva en Miquel Fonolleras (el regalat), Joan Fontdecaba i Vicenç Simon i Sastre, posteriorment també en Jaume Guitart.

Al hora es continuava fent una gran tasca social i s’organitza una recapta en benefici dels damnificats per les inundacions de Barcelona (1962), el club que te l’oficina a la planta alta de la Societat Unió Fraternal, col·labora econòmicament en la reparació d’aquella Sala.

Els treballs a la S.U.F. es paguen amb un donatiu fet per el President i un préstec fet pel Club i en Miquel Fort proposa que el camp s’anomeni Díaz Pacheco.

La dècada dels seixanta va ser de nou gloriosa.

S’escull a l’Antoni Noguer Vigo com a futbolista exemplar el 1961.

Any rere any l’equip pujava de categoria: Aficionats (1961-62), competint amb fases d’ascens emb equips com el Salt, Les Planes, Verges, Llagostera i Bisbalense.

Al Torneig de Primavera del 1962 participaven: Figueres, Begur, Bisbalenc, Jafre, Flaçá i Roses.

Jugadors d’aquella temporada n’eran: Coll, Prat, Fernando Casals, Oliva, Carbó, Arruevo, Castells, Araiz, Martín, Bernadas, Ives, Josep Codiñach, Antoni Noguer, Valentin, Orozco, Celestino Moré, Rodríguez, Bartomeu i Bosch.

Al Torneig de Primavera del 1963 participaven: Figueres, Begur, Port-Bou, Palafrugell, Verges, Jafre, Flaçá, Torroella, L’Escala i Roses.
Participa al Torneig de la Copa Catalana el 1963-64 on guanya a la U.E. Figueres a casa per 2 a 1 entrenats per Gerardo Carrión, Segona Regional (1966-67), Primera Regional (1967-68), fins a arribar a Preferent (1968-69). Oferien, diumenge sí diumenge també, un espectacle que, a més, tenia un elevat nombre de gols: cent trenta per temporada. També s’acorda construir la tribuna i s’amplia el bar.

Inesperadament mort el Tresorer Sr. Joan Brunet Vigo i passa a ser-ho en Salvador Palou.

El 1964 el reverend Mossèn Manel Serra fa una recapta, entre els propis jugadors, per tornar a fer l’equip juvenil que s’havia desfet temporalment, ajudat per una comissió formada per Francisco i Ferran Rubi i Vicenç Andreu, i l’equip participa ja en la competició amb el Sr. Jaume Guitart d’entrenador i en Vicenç Simon de delegat.

Jugadors d’equips inferiors n’eren: Lluis Buscarons, Antonio Risque, Albert Sala, Domingo Coll, Joaquim Riera, Josep Juanola, Joan Vigo, Quico Muñoz, Manel Pons, etc. Entrenador Antoni Noguer.

A la Junta Directiva entren els Srs. Fontes, Soler i Pujol.

Jugadors d’aquella temporada (1963-1964) la primera en categoria 2ª Regional a la que el Club va poder accedir per la seva importancia.

Els jugadors eren: Pere Deulofeu, Jaume Clé, Ventura, Carbó, José Luís Lucero, Serra, Gaspar Morchón, Rodríguez “Betis”, Faro, Macià, Solans, Vila, Bernadas, Vila, Fernando Casals, Juliá, Antoni Noguer, Heras, Luis Marcos “Luisito”, Solans, Joan Vilá. Aquesta categoria era l’antesala de la 1ª Regional i a un graó de la 3ª Divisió.

A la temporada 1964-1965, es van afegir Ernest Tibau, Soler, Parés, Escobar, Lluís Vallmajó, Campa, Margot, Carrillo i Josep Pigem de Sant Feliu de Guixols

El 1965 el Club fa un enorme esforç en pocs anys (500.00 pessetas) i es fa càrrec de la segona fase de l’ampliació del camp, dels Wc’s i de l’enllumenat elèctric, pioner al Alt Empordà, que s’estrena el 6/6/1965 davant del Grenoble CF, ho paga el Club previ avançament del Sr. Díaz Pacheco a títol de préstec que es retornaven amb els ingressos dels festivals nocturns artístics i esportius, atractiu destinats al turisme. Fins i tot el cost de l’electricitat en el Diaz Pacheco corria a càrrec del club.

Es torna a parlar de la seccio de natació ja que el Sr. Díaz Pacheco es un entusiasta d’aquest esport i dispossa d’atractives d’instal·lacions a Canyelles Petites (MOLI BLAU).

Entren a la Junta Directiva en Terol i en Baldiri Trulls. Es celebren partits amistós amb equips anglesos i francesos.

El Club sempre s’ha distingit per la seva tasca social i ho demostra una altre vegada fent una important aportació de diners durant la recapta a benefici de la viuda i els 7 fills del arbitre Sr. Alfonso Ramírez que va morir al acabar d’arbitrar un partit.

Els jugadors de la temporada 1965-1966 eran: Pla, Ernest Tibau, Jaume Clé, Vidal, Calvo, Gaspar Morchón, José Luís Lucero, Parés, Vicens, Rodriguez “Betis”, Luis Marcos “Luisito”, Escobar, Ruiz, Vila II, Lluis Vallmajó, Carrillo, Campá, Josep Pigem, Escarrillo, Casals, Vilá i J. Soler “Zoco”.

I al juvenil jugaven: Francisco Risquez, Ramón Casellas, Baldiri Martí, Gabriel Falcó Dieguez, Francisco Sastre, Vicenç Borrás Terol, Pere Puignau Canela, Juanito Gómez, Ramón Marco “Salao”, Jaume Sastre, Núñez, Miquel Rigau. Joan Segovia Lloret i Fernandez.

De la plantilla del 1966-1967 n’eren: Salvador Curós, Abel, Genaro Fornés, Francesc J. Soler “Zoco”, Roig, Pi, Josep Granatche, Eduard Arbós, Joan Carreras, Josep Cebrian, Josep Pigem, Juan Castro, Berta, Resta, José Luís Lucero, Josep Oliver, Domingo Terradas, Gaspar Morchón, Rodríguez “Betis”, Pere Carbó, Gabriel Falcó “Vele”, Pedro Clemente, Campos, Aguilar, Boix, Dieguez, Mateu Plana, Francesc Vila, Josep Mas, Palomeras, Hernández, Luis Marco “Luisito”, Josep Ayats, Ruiz, Hereu, Antonio Rodríguez (utiller), Rafael Martí, Jaume Cufi, Miquel Rigau, Jaume Sastre, Francisco Sastre, Baena, Fernández i Joan Serrat. L’entrenador en Gerardo Carrión Moro. L’equip el 30 d’abril es proclama campio havent marcat 132 gols.

L’eliminatoria d’ascens es juga a doble partit contra el Ripollet CF guanyant-la. A Roses el resultat fou 5-1 i a la tornada malgrat perdre per 3-1 es va acconseguir l’ascens.

L’equip juvenil formava amb: Moreno, Ramón Casellas, Baldiri Marti, Jaume Sastre, Falcó “Vele”, Marco “Salao”, Francisco Risque, Paquito Sastre, Rigall, Joan Gómez i Fernández. Varen anar a fer un torneig a França i per poder obtenir el permís de sortida varen haver de combinar-ho amb una visita al Santuari de Lourdes.

A la temporada 1966-1967 la directiva la formaven: José Diaz Pacheco, Vicepresident Manuel Donat i Buscató, Vicepresident Amado Calvet Blanch, Tresorer Joan Dunjó i Danés i els vocals: José López Mateo, Joan Pérez i Dunjó, Fernando Rubi i Mula, Sebastia Sastre i Ortensi, Manuel Fontes i Corbetó, Baudili Trulls i Blanch, Sebastia Miralles i Sastre, Cristobal Risque Parra, Joan Capristany i Soler, Jaume Ribas i Marès, Manuel Arias Galván, Vicente Andres Cazenave. L’entrenador dels juvenils era, Joan Pérez i Dunjó.

En Ramon Minguell i Prades, en contacte constant amb en Joan Dunjó, va ser un valuós mandatari del Club en les gestions federatives a Barcelona durant diversos mandats.

A la temporada 1967-1968 els jugadors eren: Calsina, Gerónimo Navarro, Salvador Curós, Genaro Fornés, Saborit, Cameras, José Luís Lucero, Soler, Palomeras, Juanola, Oliver, Luis Marco (Salao), Rodríguez “Betis”, Josep Mas, Juan Castro, Josep Ayats, Gabriel Falcó “Vele”, Martí, Domingo Terrades, Miquel Pi, Pedro, Joan Albeniz, Sastre, Vilanova, Josep Granatche, Gracia, Ruiz, Daniel Abad o Abad IV, Pons, Aluengo i Planellas. L’entrenador Lluis Castañer i l’equip queda campió, puja a Preferent i es guanya el dret a participar a la Copa Catalana el maig del 1968.

Hi participà, elimina al Portbou, Girona “B”, Palamós i al Tossa, es proclamà campió de la província de Girona, i perd a les semifinals amb El Prat després de molta polèmica i retirada final del equip. El primer partit es guanya a Roses per 4-1 però a la tornada es produeixen uns aldarulls, hi ha haver-hi molt de garrot, 5 jugadors del Roses foren expulsats, l’equip es nega a jugar la prorroga i es retira, per la qual cosa es perd el partit i l’eliminatòria i son multats els 5 jugadors ensems de l’entrenador Lluis Castanyer i un directiu.

I al 1968 s’incorporaren a la Junta Directiva: Gerardo Carrión, José Lassus, Ramon Margalef, Manuel Fortes, Miquel Pol, Gerardo Carrión Moro, José Moyano Izquierdo, Agustí Donat Romañach, Joan Dunjó Danes, Jaume Mínguez Messeguer, Miquel Godo Romañach, Adolfo Romañach Moner, Manuel Montblanch Pérez, Joan Pujol Serra, Antonio Pérez Lorenzo, Antonio Sastre Simón, Modesto Pérez, Ramon Mora, Blas Cardosa, Luis Exposito, Jaume Guitart Buscató i Rafel Domínguez Guerrero (Regina). Va ser també l’època en que va entrar d’utiller la dinastia Puig, el primer el pare, en Miquel (1969), que va substituir al molt estimat Antonio Rodriguez.

El Sr. Rodrigo García García era President honorari.

A la temporada 1968-1969 la plantilla estava formada per: Colominas, Benet Roig, Calsina, Geronimo Navarro, Zapata (militar), Falcó “Vele”, Prats, Resta, Rubio, Palomeras, Rodri, Oliver, Rodri Santos, Juanola, Soler “Zoco”, Fontanet, Narcís Ayala, Varela, Terradas, Eduard Arbós, Juan Castro, Rexach, Luis Marcos “Luisito”, Ramón Marco “Salao”, Josep Granatche, Pere Vivolas, Pons, Martín I, Rodríguez “Betis”, Martín II, Cebolledo, Diego, J. Berjano, Serrat, Hernández, Ramon Pérez, Muñoz, Espuña, Sala, Narcís Puigdemont, Serra i Josep Mas. Es puja a Regional Preferent al fer-se una nova estructuració de categories i tenir el gol average amb el Sant Celoni a favor

A la temporada 1969-1970 la plantilla estava formada per: Abel, Colominas, Cabeza, Manel, Miquel Pí, Pedro Segarra Aroca “Urtain” (procedent del FC Barcelona), Palomeras, Eduard Arbós, Soler “Zoco”, Narcís Ayala, Varela, Eduard Huguet, Fontanet, Moncanut, Manuel Fernández Sopena (procedent del FC Barcelona), Prado, Josep Mas, Maxi, Barnils, Forroll, Freixas, Bernadas, Ribas, Cebolledo, Luis Marcos “Luisito”, Tejada, Navarra i Ruiz. Entrenador Moré. Es baixa de categoria. L’U.E. FIgueres repesca a l’Huguet.

Pocs partits abans del final, el Girona CF reclama al jugador cedit Vivolas i aixó debilita les opcions de permanencia de forma definitiva. En un partit jugat a casa a la penultima jornada contra el Sans amb el resultat de 1-2, en el que va haver-hi aldarulls i en el que foren expulsats diversos jugadors de l’equip, es va consumar el descens.

Va seguir-lo com a president l’any 1970 el senyor Ramon Fusté i Perulero,

per un període de dos anys. La Junta Directiva la formaven: Vicepresident 1er. Agustí Donat Romañach, Vicepresident 2n. Pere Gómez Ramos, Secretari Joan Dunjó Danés, Vicesecretari (técnic) Joan Collell Bartrina, Tresorer Adolf Romañach Moner. Comptador Manel Sáenz Ripoll i els vocals: Joan Lassus Correa, Antoni Noguer Vigo, Sebastia Sastre Ortensi, Antoni Sastre Simón, i Francisco Rigau Escapa, Manel Fontes Montía, Cristobal Risque Parra, Juan José Oliva i Josep Pujol Sastre.

El 1970 s’adapten els estatuts de l’entitat. Es demana a la Federacio si el Sr. Antoine Caballero, de nacionalitat francesa, podia entrenar doncs no tenia titulacio homologada.

A la temporada 1970-1971 a Primera Regional: Benet Roig, R. Abel, Colominas, Balseras, Ruiz, Miguel Palomeras, Prats, J. Soler “Zoco”, M. Pi, Ramón Marco “salao”, Pere Feixas, Josep Resta, Rubio, Josep Mas, Eduard Arbós, Josep Cebrian, Rodri, Narcís Puigdemont, Serra, Ramón Roig, Falcó “Vele”, Juan Castro, Luis Marcos “Luisito”, Julio, Jaume Sastre, Lluis Sastre, Franch, Sala, Carbó, Moix, Puig, Guerra i Feliu.

L’any 1971 entraren a formar part de la Junta Directiva Jaume Pujol Berta, Joan Abadal Alsina i Lluis D’Acuña Llensa, aquest amb la funció de Secretari. L’equip infantil particular “Sporting de Rosas”, passa a pertànyer al Club.

Per la festa major del 1971 es juga amb el Barcelona Athletic i l’Ajuntament, pressidit pel Sr. Juan Subirá Marcó, a fi de recolzar i protegir les activitats esportives, autoritza als establiments d’hosteleria del municipi perque, si ho volen, durant la Festa Major, puguin col·laborar i augmentar el preu de les consumisions 1 peseta previ lliurament d’un tiquet “pro-deporte”.

Els jugadors de la temporada 1971-1972 a Primera Regional eren: Ramón Corominas Mitjavila, Benet Roig, Ferrán Páramo, Josep Mª Font, Severiano, Resta, Soler “Zoco”, Enric Rubio Toquebens, Prats, José Luis Marcos “Luisito”, Josep Mas, Ramón Roig, Moy, Gaspar Sala Rovirola, José Hernández, Eduard Arbós Eceiza, Palomeras, R. Marco Abad (Salao), Solera, Serra, Narcís Puigdemont, Josep Mª Casademont, Manel Pons Carrasco, Muñoz, Garcia, Juan Castro, Padrosa, Toni, Coll, Falcó “Vele”, Polvorinos, Lebrado, López, Diego (Barcelona), Nicolau (Olot), Rexach (Olot), Espuña, J. Berjano i Osorio. L’equip es va classificar 8é. Entrenador

Equips d’quella epoca i de la categoria n’eran: Girona, Olot, Palamos, Farners, Guixols, Cassa, Angles, Bisbalense, Sant Hilari, Tossa, Adrianense, Mediterraneo, Vilassart de Dalt, Ultra, Arbucias, Artiguense, Sant Antonio Llefia, Malgrat i San Martin.

També el 1972 es va participar a la 1ª Copa Girona, on participaven: Olot, Farners, La Bisbal, Guíxols, Palamós Palafrugell, Banyoles i Roses. El guanyador fou el Banyoles.

També es jugaven partits amistosos internacionals: LHERM AS i Muret (França), Kignenian FC (Londres). L’Alcalde de la vila era el Sr. Joan Subirá Marcó.

Durant aquells anys es celebraven aplecs de sardanes a n’el Camp Díaz Pacheco organitzats per l’Agrupació Sardanística de Roses, col·laborant-hi el Club que participava del 40% d’ingressos i també altres activitats musicals, ludiques, etc.

La Junta Directiva va dimitir l’estiu del 1972 i va ser substituït pel nou President el Sr. Jaume Deulofeu i Buscarons també per dos anys. El Secretari era Lluis D’Acuña Llensa. Les Assambleas es feien a la SUF.

La Junta Directiva la formava amb Vicepresident 1er. Pere Sanés Ribas, Vicepresident 2on. Manel Pou Blanch, Secretari Joan Dunjó Danés, Tresorer Enric Badosa Ripoll i els vocals: Manel Fontes Corbetó, Francisco Cusí Coll, Manel Montblanch Pérez, Joan Pujol Serra, Miquel Fonolleras Giralt i Rafel Domínguez Guerrero, Joan Collell Bartrina, Ramon Margalef Pérez, Baudili Trulls Blanch, Enric Badosa Martimort, Miquel Godo Romañach i Lluis D’Acuña Llensa.

El 1972-1973 la plantilla de primera regional la formaren: Ferrán Páramo, Abel, Miquel Pi, Ramón Corominas, Palomeras, Segarra, Narcís Ayala, Freixas, Bernadas, Hernández, Falcó “Vele”, Solera, Resta, Marco (Salao), Font, Luis Marcos “Luisito”, Rubio, Severiano, Ramón Valls (jove valor rosinc), Juan Castro, García, Toni, Muñoz, Eduard Arbós, Ribas, Quim Buscató, Josep Mas, Pedrosa, Soler, Coll, Diego, López, Osorio (militar), Toboso i Vives van venir cedits per el FC Barcelona. Es va disputar la permanència a la 1ª Regional davant La Sellera de Ter guanyant a casa per 3-0 i el de tornada per 2-5.

Al 1973 s’incorporaren a la Junta Directiva com a vocals: Miquel Puig Batlle, Pere Roig Bolasell, Jaume Minguez Messeguer, Antonio Pérez Lorenzo i Modesto Pérez Muñoz que substituïren a Baldiri Trulls, Manel Fontes i Enric Badosa.

El 1973-1974 la plantilla la formaven: Ferrán Páramo, Ramón Corominas, Freixas, Lillo, Avelino, Salvador Buscarons, Rafel Ferrer, Expósito, Marco “Salao”, Font, Juanola I, Luis Marcos “Luisito”, Rafel Valls, Martín, Toni, Moreno, Josep Mas, Garcia, Quim Buscató, Palomeras, Hernández, Juan Castro, San Martin, Julio, Severiano, Gabriel Falcó “Vele”, Eduard Huguet, Ortíz, Gironés, Serramitja, José Martínez Hornos, Resta, Rodríguez, Mañas, Andreu Donat, Cipri Rastrojo, Bartolo, Costa, Zurano, Mesa i Genova. Es queda 17é i es juga la promoció de permanència davant el Guixols i es manté la 1ª Regional 1-0 a Roses i 2-2 al partit de tornada.

Altres jugadors del club que sovint jugaven amb el segon equip “La Bernadet-te”, eren: Sala, Antonio, Carrión, Sallent, Pou, Gómez; Juanola, Casellas, Coll, Rosés, Rigau, Vigo, Recio, Mari i Pons.

A continuació (1974) la Presidència recau de nou, dos anys amb el Sr. Díaz Pacheco a qui acompanyaven a la Junta Directiva: Gerardo Carrión Moro, José Moyano Izquierdo, Agustí Donat Romañach, Joan Dunjó Danés, Jaume Minguez Messeguer, Miquel Godo Romañach, Adolfo Romañach Moner, Manuel Montblanch Pérez, Joan Pujol Serra, Antonio Pérez Lorenzo, Antoni Sastre Simón, Modesto Pérez, Ramon Mora, Blas Cardosa, Jaume Guitart Buscató, Pere Marès, Rafael Domínguez Guerrero i Lluis Expósito.

En aquells temps va existir un equip d’infantils que s’anomenava Sporting, i altres equips d’aleví amb el nom de la Cofradia de Pescadors on jugaven Martí, Godo, Meléndez I, Boix, Huguet, Vieira II, Abad, Meléndez II, Pairet, Lloret, Fontdecaba, Sala, Fonalleras, J. Mari, Vicente, Javier, Huguet, Quico, Berta, Norat, Barto, Franch i Rosés i de l’Institut Nacional de la Marina on jugaven Martínez, Hinojosa, Carrión I, Tejedor, Pau, Vieira I, De la Costa, Gómez, Mora, Carrión II i Mas Blanch.

El juvenil el formaven: Antonio Risque, Sallent, Josep Juanola, Miquel Gómez, Mari, Joan Vigo, Manel Pons, Domingo Coll, Andreu Donat, Gerau Carrión, Pere Rigau, Agustín, Falgás, Albert Sala i Recio.

Durant la temporada 1974-1975 els jugadors foren: Ramón Corominas, Narcís Capell, Gerónimo Navarro, Avelino, Marco “Salao”, Mañas, Martín, Gabriel Falcó “Vele”, Expósito, Hernández, Rafel Ferrer, Miquel Juncá, Rafa Becerra, Eduard Huguet, Bartolo, Juan Castro, Viñas, Quim Buscató, Resta, Izquierdo, Josep Mas, Génova, Palomeras, Palau, Garcia, Julio, Ortíz, Rafel Valls, Andreu Donat, Luis, “Faustino” Coll, Muñoz i José Martínez Hornos. L’entrenador en Lluis Castañer i l’equip va quedar 8é.

El segon equip “La Bernadet-te” hi jugaven: Buscarons, Gómez, Juanola, Sastre, Casellas, Serrat, Cantos, Martínez, Rosés, Danés i Sala.

La temporada 1975-1976 la varen jugar: Ferran Páramo, Freixas, Gerónimo Navarro, Ventura, Salvador Buscarons, Luis Marcos, Martín, Marco “Salao”, Genova, Expósito, Rafel Ferrer, Miquel Juncá, Quim Buscató, José Luís Gualde, José Rodriguez (Boli), Rafa Becerra, Giner, Viñas, Resta, Palomeras, Andreu Donat, Joan Donat, Eduard Huguet, Juan Castro, Bartolo, Félix Santiago, Antonio Rastrojo, José Martínez Hornos, Josep Mas, José Silva, Cipri Rastrojo, Quico Abad, Artur Montblanch, Xavi Sala, Jaume Molina, Serramitja, Gironés, Palau, Antonio (Kubalita) i Vicenç Gómez. L’entrenador en Rafa Becerra. L’equip va clasificar-se al lloc 16é (de 20 equips) i es haver de jugar la promoció de permanència amb L’Escala a doble partit, a L’Escala 1-1 i a Roses 2-1. Es va superar amb en Josep Mas d’entrenador.

Aquella temporada es van fitxar quatre jugadors de Girona (Freixas, Serramitja, Antonio i Gironés).

Al segon equip, “La Bernadet-te” jugaven: Carrasco, Romañach, Sastre, Pérez I, Pérez II, Juanito Abad, Recio; J. Luis, Félix, Sala, Vigo, Cipri, Ferrandiz, Momblanch, Hornos, Danés, Casellas, Sallent, López i Pere Donat.
Al final de la temporada 1975-1976, el segon equip, popularment conegut com “La Bernadet-te” que competia a 3ª Regional amb en Josep Mas d’entrenador i que subsistia gracies al Sr. Boix, passa a ser de gestió directe del Club. Els entrenadors dels equips de base, juvenils i infantil, eren respectivament: Noguer i D’Acuña.

El 6 de juny de 1976 va morir a Roses als 61 anys, d’un atac cardíac, el President d’Honor Sr. José Díaz Pacheco (q.e.p.d), quedant el Sr. Agustí Donat i Romañach com a President accidental.

El Diari Empordá informava el 16 de juny FALLECIÓ EL PRESIDENTE DE LA A. D. ROSAS D. JOSÉ DÍAZ PACHECO Cuando se encontraba en su casa y sin que nada presagiara el triste desenlace, murió a causa de un fallo cardíaco, poco antes del mediodía del domingo día 6, el que fuera presidente de la A. D. Rosas, D. José Díaz Pacheco, a los 61 años de edad.
Accedió al cargo a finales de la década de los 50, en una época especialmente difícil para el club, pero con su apoyo constante lo elevó de categoría e hizo donación de los terrenos en que se asienta el actual campo de fútbol municipal que lleva su nombre.
Durante catorce años ostentó la presidencia del club, trabajando con fe y entusiasmo, granjeándose la simpatía de los demás, que se ha convertido en consternación apenas se conoció su fallecimiento a primeras horas de la tarde. Era, asimismo vicepresidente del Club de Mar y estaba en posesión de la Medalla al Mérito Deportivo, concedida por la Delegación Nacional de Deportes.
El sepelio, celebrado al mediodía del lunes registró una sentida manifestación de duelo. Desde estas líneas expresamos nuestro sentido pésame a sus familiares. Descanse en paz D. José Díaz Pacheco. M. Balló

Durant la Festa de Sant Pere, Patró dels pescadors, es va cel·lebrar un Torneig amistós. Hi participaren els equips: Barcelona FC (Veterans), Girona CF (Veterans), el Danius CF i la Selecció comarcal de 3ª Regional, on participaven jugadors del Roses com Sastre (Xame), Casellas (Xameca) i J.E. Danés (Pillo).

El Sr. Lluís Expósito Feliu (Masblanch) va entrar de President el juliol de 1976 al cap davant d’una Junta Directiva de la que formaven part: Agustí Donat Romañach, Ramon Fusté Perulero, Adolfo Romañach Moner, Joan Dunjó Danés, Vidal Faxedas Bosch, Joan Ramon Dalmau Brugués, Antonio Sastre Simón, Joan Pujol Serra, Ramon Mora Ros, Antonio Morillo Hidalgo, Rafael Dominguez Guerrero, Miquel Puig Batlle, Sebastià Sastre Ortensi, Pere Donat Romañach, Jaume Sastre Batlle, Lluis Marès Suquet, José Coucelo García, Josep Simón Sastre, Jacob Bosma, Josep Mas Martínez, i l’entrenador era el Sr. Josep Lluserrano
is Echezarreta.

Per la Festa Major es celebra un gran partit internacional contra el Grenoble FC que va guanyar per 2-3.

La plantilla 1976-1977 la configuraven: Atienza (militar), Manolo García, Pineda (militar), Jaume Molina, Calero (militar), Paco Pérez, Ferrán Climent, Ramón Paradera, José Antonio Fernández, Miquel Juncá, Quim Buscató, Andreu Donat, Joan Donat, José Rodríguez (Boli), J. Manuel Fernández, Eduard Huguet, Expósito, Xavi Sala, Vicenç Gómez, Gerardo, Juan Castro, Francisco J. Martínez “Paco II”, Valero (militar), Guerrero (militar), Ramón Valls, Vicente, Felix Pou, José Martínez Hornos, Josep González (Cache), Jaume Sastre “Xame”, Cipri Rastrojo, Pere Donat, Vicens Esteve, Alarcón, Brugat i Ignacio. L’equip va quedar en el 13é lloc de la taula.

I els juvenils eren: Manolo Montia, Sastre, Fernández, Pérez, Quico Abad, Juan Manuel, José Luis Giner, Ferrándiz, Félix, Rodríguez, Donat, Pons i Recio.

A la Junta Directiva s’incorporen com a vocals: Joan Avellaneda Mas, Pere Roig Bolasell, Francisco Cantos Cruz i Manel Pons Carrasco.

I la de la temporada 1977-1978: Joan Serrano (militar), José Manuel Fernández, Fradera, Gabriel, Ramón Parareda, Iglesias, Expósito, Miquel Juncá, Eduard Huguet, Rioja (militar), Ramon Valls, Andreu Donat, Cecilio Alcalde (militar), Garcia, Josep González “Cache”, Martínez II, Ramón Valls, Valdivieso, Antonio Rastrojo, José Rodríguez (Boli), Cipri Rastrojo, Vicenç Gómez, Angel Fernández, Ferran Casals, Ponce (Perú), Angel Puig (Fortiá), Ferran Climent, Hernández. L’equip va quedar en el 7é lloc de la taula.

El 18 d’octubre del 1977 el Club va participar en el partit d’inauguració del camp del Sant Hilari Sacalm.

Jugadors del equip aleví n’eren: Martínez, Guitart, Menéndez. Navarro; Hinojosa, Pau, Pedro, Afsad, Mora, Javier i Miguel. (Lloret i Carrión).

A la 1978-1979 els jugadors a Primera Regional eren: Joan Serrano (militar), Felip Cortés, José Manuel Fernández, Santos (militar), Vicenç Gómez, Miquel Juncá, Eduard Huguet, José Rodriguez (Boli), Andreu Donat, Expósito, Pariente (militar), Josep González “Cache”, Antonio Rastrojo, Guerrero (militar), Ramón Paradera, Félix Santiago, Joan Ripoll, Angel Puig, Andre González “Andresin”, Ferrán Climent, Martínez I, Bezulolegui (militar), Martínez II, Josep Mora, Quim Buscató, Arroyo (militar), Conrad Palomeras i Genaro. L’entrenador inicial era El Sr. Caballero, posteriorment fou substiuït per Castro en espera de l’arribada de Ismael Dos Santos. Finalment es va quedar clasificat en darrer lloc i es va baixar de categoria.

En aquells moments el Regidor d’esports era el Sr. Domingo Cusí qui demana a l’Assemblea general del juny del 1979 que atengui la proposta de l’Ajuntament d’utilitzar el camp Diaz Pacheco com aparcament, sent una bona font d’ingressos pel Club. S’aprova la proposta.

Jugadors de la 1979-1980 a 2ª Regional: Manolo García, Felipe Cortés, Félix Santiago, José Manuel Fernández, Ramón Parareda, Artur Montblanch, Joan Ripoll, Juanjo López, Miquel Juncá, Muriana (militar), Ferrán Climent, Eduard Huguet, José Rodríguez “Boli”, Quim Buscató, Andreu Donat, Antonio Rastrojo, Josep Mª Casademont, Antonio Funes, Valentín (militar), Josep Mora, Angel Puig, Josep González “Cache”, Vicenç Lloret, Vicenç Gomez, August, Ramón Valls,
Rabaseda, Garangou i Antonio Gómez.

Durant l’Assemblea del estiu del 1979, cessen 4 vocals i s’incorporen Josep Novella Illescas, Josep Mª Compte Batlle, Lluis D’Acuña Llensa, Miquel Romans Gratacós i Prudenci Mesas Pérez.

La temporada 1980-1981 la van jugar els següents jugadors: Manolo Garcia, Marc Berta “Tato”, Muriana (militar), Félix Santiago, Ramón Paradera, Expósito, Joan Ripoll, Ferrán Climent, Vicenç Gómez, Padilla (militar), Antonio Funes, Josep Mora, Andreu Donat, Artur Montblanch, Josep González (Cache), Valentín, Juanjo López, Castillo, José A. Fernández, Castells, Antonio Santiago, Juan Carlos Portero, Antonio Gómez i Masblanch. Entrenador Josep Mas.

Els juvenils (1980-1981) varen quedar campions i reberen cada un una medalla de mans del Regidor d’esports Domenec Cusí.

Durant la temporada 1981-1982 varen jugar: Manolo García, Salvador Navarro, Carlos Carrión, Sergio Rebollo, Félix Santiago, José A. Fernández, Ferran Climent, Ramón Paradera, Fernández II, Miquel Serra, Pérez, Jaume Buixó, Manolin, Vicenç Gómez, Joan Ripoll, Andreu Donat, Antonio Funes, Expósito “Masblanch”, Antonio Santiago, Salvador, Rafols, Xavi Vieyra, Antonio Gómez, Juanjo López, Rodriguez Aquilino, Egea (militar), Hernández, Sanz, Artur Montblanch, Herrera, Pere Mora, Lupe y provinents dels juvenils Sergio i Javi. L’entrenador era Josep Mas, posteriorment substituit per el Sr. Echezarreta.

Aquesta any 1981-1982 es possa en marxa el segon equip, el Roses “B”. L’entrenador era Antonio Caballero. L’impulsor va ser el Sr. Molina.
Pel període 1982-1986, la Junta era:

President: Agustí Donat Romañach
Vicepresident 1er: Adolf Romañach Moner
Vicepresident 2on: Baldiri Trulls Blanch
Vicepresident 3er: Fernando López Sanchez
Secretari: Joan Dunjó Sanés
Vocals: Joan Avellaneda Mas – Pere Donat Romañach – Prudenci Mesas Pérez – Pere Roig Bolasell – Josep Raset Maspoch – Josep Novella Yllescas – Manuel Paniagua Redondo – Gabriel Falcó Dieguez “Bele” – Francisco Risquez Racimo – Julian Pozas Badorrey – Sebastia Sastre Ortensi – Antoni Sastre Simón – Albert Díaz Foraster – Josep Simón Sastre – Lluís Expósito Feliu “Masblanch”, Vidal Faxedas Bosch i mes tard s’incorporaren Joan Josep Oliva, Fr. Vélez, Juanito Abad, Manolo Fontes, Jakob Bosma, Josep Pujol (el moreno), Ramon Fusté i en Juan “del bar Las Cepas” i l’equip va retornar a Primera Regional i va endegar, aleshores, el projecte més ambiciós de l’AE Roses: la construcció d’un nou estadi, fita que gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament es va poder assolir.

El Sr. Donat, va ser President durant quatre anys.

Al agost 1982, amb les reincorporacions de l’Eduard Huguet, José Rodríguez “Boli” i Andreu Donat, es guanya el V Torneig “Alt Empordà” que es juga a Llança.

L’any 1982 neix la festa/cursa de “las vaquillas”, l’organitza un grup de gent que te les seves arrels a Beas de Segura, a Andalusia, i el Club explota el bar del correbous, primer a la Riera Ginjolers i posteriorment al espais de la Ciutadella.

Els jugadors de la temporada 1982-1983 a 2ª Regional eren: Manolo Garcia, Panosa, Carlos Carrión, Conrad Palomeras, José A. Fernández, Ramón Parareda, Félix Santiago, Jaume Buixó, Joan Ripoll, Artur Montblanch, Ferran Climent, Miguel Funes, José Rodríguez (Boli), Eduard Huguet, Paco Pérez, Antonio Santiago, Pere Mora (juvenil), Sergio (juvenil) Pau (juvenil), Javier (juvenil), Andreu Donat, Campellero, Roqueta, Serra, Pere Borrell Giralt, Feliu, Expósito, Monblam, Gerardo i Borrell. L’entrenador Jordi Roca.

Els jugadors del equip Roses “B” de la temporada 1982-1983 categoria aficionats eren: Paco Martínez Hornos, José Martínez Hornos, Vicenç Giner, Josep Llopis, Jaime Molina, Andreu Donat, Eugenio Fernández, Domingo Pérez Montblanch, Cipri Rastrojo, Josep Esteve “campellero”, Juan M. González “mágico”, Andrés González “Andresin”, Fernando Fernández, Miguel Belmonte, Fernando Gómez, Rafael Principal “Reyes”, Rafael Gómez, Miguel Delcampo, Manel Fontes, José Ortega, Sergio Rebollo, Francisco Vázquez “Paco” i Sánchez. L’entrenador Antonio Caballero.
I als juvenils jugaven: Lluís Martínez, José, Galli, Trulls, González, Abad, Massot, Sergio, Gallego, Pol, Giner, Mohamed, Trulls, Luis, José Antonio Chaves, Esteban Chaves, Planellas, Justo i Planas.

Aquesta mateixa temporada l’equip infantil es proclama campió. L’equip entrenat per Alfonso Gómez el formaven: Párraga, Sebas, Reda, August, Galli, Paco, Santi, Soler, Campio, Victor, Manolito II, Gualde, Manolo, Paquito, Toni, Juanito i Ciscu. L’equip guanya tots els partits tan a casa com a fora.

Alguns dels jugadors el 1983-1984 a 2ª Regional, entrenats per el tecnic José Lluis Echezarreta, n’eren Manolo Garcia, Lluis Martínez, Sergio Rebollo, Felix Santiago, Joan Ripoll, Ramón Ramón Paradera, Artur Montblanch, Jaume Massot, Josep A. Fernández, Jaume Buixó, Ferran Climent, Eduard Huguet, Josep González (Cache), Francesc Vilarrasa, Ponç Maspoch, Andreu Donat, José Rodriguez (Boli), Antoni Funes, Antonio Santiago “Santi”, Pere Mora, Lluís Resta, Antonio Rastrojo, Quico Honrado, Juanma Hinojosa, Lluís Jiménez, Paco Pérez, Conrad Palomeras i Juan Carlos Portero.

L’equip, comença un temporada brillant guanyant al agost del 1983 el Torneig de Peralada (Peralada, Sant Pere Pescador, Aro i Roses) i l’acaba proclamant-se campió, malgrat haver nomes empatat fora davant del Salt, per gol average per davant de L’Escala, que va empatar a casa al darrer partit amb el Cassà.

L’equip es va assabentar de haver guanyat el campionat al autocar durant el viatge de tornada. El campionat va ser molt celebrat pels afeccionats amb una cercavila automobilistica.

I per a poder-ho celebrar amb traques, focs artificials i oferir galetas i garnatxa al assistents, es va fer un amistós amb el Llancà.

Els trofeus atorgats per la premsa local els guanyaren: máxim golejador Huguet, jugador amb mes punt d’honor Félix, jugador mes efectiu Ramón Parareda i jugador mes regular Jaume Buixó.

A la tercera regional jugaven a la temporada 1983-1984: Paco Martínez Hornos, Eduardo González “N’Kono”, Victoriano Robledo, Vicenç Giner, Josep Llopis, Jaume Molina, Eugenio Fernández, Domingo Pérez Montblanch, Quico Abad, Cipri Rastrojo, Josep Esteve “campellero”, Jesús Fresneda, Juan M. González “mágico”, Andrés González “Andresin”, Fernando Fernández, Miguel Belmonte, Fernando Gonzalez, Antonio Funes, Ferran Climent, Fernando Gómez, Eleuterio Cadenas “Lute”, Juanma Hinojosa, Juan M. Montes, José Antonio Chavez, Esteban Chavez, José Ortega i l’entrenador era José Martínez Hornos “Terry”.
I als juvenils jugaven: Parra, Gómez, Portero, Esteban Chaves, José Antonio Chaves, Gonzalez,
Lluis, Montes, Gallego, Abad, Planas, Planellas, Galli, Massot, Sánchez, Meana, Hinojosa,
Anselmo i Escobar.

Al infantil que jugava a categoria Preferent jugaven: Carles Pagés, Jordi Lloveras, Andreu Reda, August Llambrich, Francisco Gualde, Manuel Sánchez García, Pere Juanola, Franco Galli, Mnauel Sánchez Lozano, Toni Becerra Ferrer, Juan C. Fernández, Eugenio Ramirez, Pedro Martínez, Marc Sáenz, Saturnino Herrera, Bernabé Granados i Ramón López.

Al 1985 es va crear la Penya Blaugrana de Roses, entitat totalment independent del Roses, pero amb la que durant anys es va col·laborar amb gran satisfacció en la formació d’equips de base i senior.

A la temporada 1984-1985 la Junta busca un entrenador que alhora coordinés el futbol base, i com que el Sr. Echezarreta, campió de lliga la temporda anterior, per falta de temps no ho podia fer, es va fitxar a Joan Santos “Nitus”. Al Juvenil l’entrenador era Rafa Becerra.

El juvenil Francesc Gualde ha ser provat per el FC Barcelona i es cedeix al juvenil Pere Juanola a la Unio Esportiva Figueres.

A la temporada 1984-1985 a 1ª Regional, els jugadors eren: Manolo Garcia, Leonardo Castillejos, Lluís Martínez, Jaume Massot, Ramón Parareda, Félix Santiago, Joan Ripoll, Jose A. Fernández, Jaume Buixó, Ferrán Climent, José Rodríguez (Boli), Eduard Huguet, Lluis Resta, Francesc Vilarrasa, Antonio Rastrojo, Fernández, Josep González (Cache), Ponç Maspoch, Antonio Santiago, Quico Honrado, Antoni Funes, Lluis Jimenez, Manolo Sánchez i Chavez. Classificacio final Subcampions.

El sopar de final de temporada fou organitzat pels “jugadors” de la seva butxaca.

Els trofeus atorgats per la premsa local els guanyaren: màxim golejador Rastrojo, jugador amb mes punt d’honor Ripoll, jugador mes efectiu Ramón Parareda i jugador mes regular José Rodríguez (Boli) i Lluis Resta (ex-aquo).

Els jugadors del Roses “B” temporada 1984-1985 que jugava a 3ª Regional eran: Paco Martínez Hornos, Pedro Gallego, Diego Díaz, Manolo Gómez, Jaume Molina, Juan José Martín, José Luis Andrades “bitxo”, José Fco. Rubio, Domingo Pérez, Jaume Massot, Andrés González “andresin”, Josep González (Cache), Josep Esteve “campellero”, Vicenç Giner, Juanito Montes, Cipri Rastrojo, Chaves I, Chaves II, Eduard Huguet, Justo Hornos, Juanma Hornos, Juanma Hinojosa, Carlos Hinojosa, Jordi Negre, Eleuterio Cadenas “Lute”, Miguel Belmonte, Lluis Jiménez, Josep M. Expósito, Juan Planelles, August Llambrich, Anselmo Sánchez, Juan Manuel González, Manuel Albañil, José Ignacio Fernández i José M. López Tomás. L’entrenador era José Martínez Hornos “Terry”.

I als juvenils jugaven: Teo, Parra, Gualde, Gómez, Portero, Sánchez, Chaves I, Chaves II, August, Anselmo, Patrick, Gallego, Lluis, Galli I, Montes, Gallego, Abad, Planas, Llambrich, Escobar i Galli II. Entrenats per l’Antoni Noguer.

El 15 d’agost de 1985, es va inaugurar el camp de la carretera del mas oliva. Els actes foren:

– Actuació de l’esbart de Castelló d’Empúries
– Parlament de le sautoritats locals i esportives
– Sacada d’honor a carrec de la Pubilla de Roses 1985, Na Marta Domínguez
– Partit de Festa Major contra el FC Barcelona, amateur 2ª Div. “B”
– Ví d’honor a l’Hotel Modern

Es va estrenar el camp municipal, amb una tribuna per a 600 persones i un terreny de joc de 100×60, sens dubte un magnífic premi per a tots aquells que han lluitat i lluiten perquè els socis i amics de l’AE Roses, se sentin orgullosos de tot el que s’ha fet.

Foren invitades les següents persones:

L’Alcalde, Sr. Noguer i tota la Corporació,
El Delegat d’Esports local
Els Presidents de les entitats:
– Cofradia de Pescadors Sr. Joaquim Fontdecaba
– Societat Unió Fraternal Sr. Francesc Siñol
– Grup Esports Nàutics Sr. Eloi Borrás
– Club de Tennis Sr. Francesc Galí
– Creu Roja Sr. Benet Vigo
– Unió de Comerciants Sr. M. Rodríguez
– Comandante del Puesto de la Guardia Civil
– Comandante de Marina
– Penya Blaugrana de Roses Sr. Joaquim Prats que va lliurar una placa commemorativa

els Delegats d’Esports dels Col·legis Narcís Monturiol, Vicenç Vives, Centre Escolar Empordà, l’ex delegat d’Esports Domenec Cusi, l’Arquitecte municipal Sr. Jaume Casas

els Presidents del Clubs:
Llança CE, Bisbalenc At., Esplais CF, Figueres UE, Vilobi CF, L’Escala CF i el Girona CF

i els representants de la Premsa Srs. Enric Badosa, Joaquim Prats, Pitu Anaya, Jordi Xargayó i Pere Buigues.

Els titulars de premsa eren:

BARÇA AMATEUR TUTEADO POR EL ROSES

ROSES: Manolo Garcia, Jaume Massot, Félix Santiago, Eduard Huguet, Joan RipoIl, Ramón Parareda, Joan Bosch, Jaume Buixó, Luis Jiménez, Antonio Rastrojo y Francesc Vilarrasa, en la segunda parte actuaron Antonio Santiago, Leonardo Castillejos, Antonio Fúnes, Carbó, Esteban Chavez, José Antonio Chavez, Galli i Ferrán Clirnent.

BARCELONA AMATEUR: Miguel Angel, Manzanares, Serer, Mario, Aranda, Milla, Roura, Durán, Val, Moragues y Martín
En la reanudación también actuaron Vallés ,Regla ,Cristóbal y Sebas.
ARBITRO: Sr. Aparicio, que llevó a cabo una buena actuación.

GOLES: 1 0, mm. 27, Rastrojo; 1-1, mm. 44,Val; 2-1, mm. 57, Buixó; 2-2, mm. 7O, Sebas
El alcalde de Roses Sr. Noguer, pronunció unas breves palabras antes de que se iniciara el partido en las que señaló que este nuevo campo de fútbol era el inicio de un programa para dotar al pueblo de los equipamientos deportivos que la población necesita.
Entre las personalidades asistentes se encontraban el presidente de la Federación Catalana de Fútbol, Sr. Guasch y el Sr. Gelabert, de la Direcció General d’Esports de la Generalitat de Catalunya
Així l’historia dirà sempre que el primer gol que es va marcar a l’estadi Municipal Mas Oliva, el va marcar un jugador del Roses, concretament l’Antonio Rastrojo, un noi del poble, provinent del futbol base propi i que la Srta. Marta Dominguez, que era la Pubilla aquell any, va fer la típica sacada d’honor el dia de la inauguració.

A les files del Barça Amateur que militaba a 2ª B, actuaren jugadors que posteriorment arribaren al seu primer equip.

Els actes lúdics i de presentació de la instal·lació es van complementar disputant el dia 18 un altre partit, aquest amb el Girona CF.

El President, Agusti Donat i Romañach, en aquest partit, despres de fer una glosa general del que havia estat des de la seva fundación fins a l’inauguracio del Camp municipal mas oliva, va acabar amb la seguent part final:

S’ha passat del camp de la cortina, abans de la guerra, al camp de les muralles, al camp Díaz Pacheco, i per arribar després de 23 anys i 10 mesos justos al 15 d’agost de 1985 quan s’inaugura un nou camp, aquesta vegada municipal, satisfacció de tots i que creiem ja definitiu.
Es avui quan hem de rendir un homenatge a tots als que en el transcurs de tots aquest anys han posat els seu gra de sorra per fer el que ara soms.

Un homenatge a tots aquells companys que han estat a les diferents juntes de l’Agrupació i un homenatge e tots aquells Presidents que han dirigit el timó de la nostre estimada Agrupació Esportiva Roses.

I també perquè no, un agraïment molt sincer a tots quan han col·laborat amb el club. No podem deixar de recordar en Bertomeu, l’Enric el mut, en Butxaques i perquè no en Benito Patala. Un agraïment a tots ells.

Un agraïment al socis, a tots aquells jugadors, aficionats i premsa perquè amb el seu suport i tots junts, hem pogut arribar fins son soms i el que soms.

Un agraïment per la col·laboració desinteressada del Girona CF per assistir als actes d’inauguració, com l’equip representatiu de la província.

I un agraïment, per finalitzar, al nostre magnífic Ajuntament de la vila per haver aconseguit realitzar aquest complexa esportiu dintre la primera fase prevista, i que serà mirall de la província i orgull de tots els rosincs i que ens ha cedit també desinteressadament les instal·lacions, per poder portar el nom del nostre estimat poble a davant de tot, i per poder gaudir tots, d’això que tant ens fa patir i tant ens agrada: EL FUTBOL

Una abraçada a tothom.

Moltes gracies i VISCA EL ROSES

Roses 18/8/1985

Agustí Donat i Romañach

President A.E Roses des de temporada 1982-1983.

La premsa sobre el nou camp de futbol informava (cliqueu aqui)

Aquest any tambe la Sra. Bárbara Díaz Rahola, filla del Sr. Díaz Pacheco va vendre a l’Ajuntament part del terreny del camp “Díaz Pacheco”, que encara va ser utilitzat alguns anys més tard.

Jugadors del primer equip temporada 1985-1986 a 1ª Regional: Manolo Garcia, Leonardo
Castillejos, Félix Santiago, Ramón Parareda, Joan Ripoll, Ferran Climent, Jaume Massot, Jaume Buixó, Eduard Huguet, Joan Bosch, Lluís Resta, Antonio Rastrojo, Francesc Vilarrasa, José Rodríguez (Boli), Antonio Santiago, Juan Carlos Portero, Vicenç Gomez, Carbó, Antonio Funes, Lluis Jimenez, Francisco Gualde, Rubio, José A. Chaves, Esteban Chaves, Gianfranco Galli, Manolo Sanchez i Gallego.

Es va inciar la temporada amb un ex-jugador, en Narcís Ayala d’entrenador, el va substituir provisionalment l’Eduard Huguet durant dos partits i desprès va arribar l’Ismael Dos Santos. Al final 5é classificat.

Al mes de desembre es va inaugurar l’enllumenat que disposa de 4 torres, una a cada cantonada.

L’entrenador del juvenil torna a ser l’Antoni Noguer.

Els trofeus atorgats per la premsa local els guanyaren: màxim golejador José Rodríguez (Boli), jugador amb mes punt d’honor Antonio Rastrojo, jugador mes efectiu Resta i jugador mes regular Jaume Buixó.

A l’equip de 3ª Regional jugaven 1985-1986: Paco Martínez Hornos, Josep Llopis, Joan Vidal, Domingo Pérez Montblanch, Vicenç Giner, Esteban Chaves, José A. Chaves, Andrés González “Andresin”, José F. Rubio, Anselmo Sànchez, Miguel Belmonte, Fernando Fernàndez, Manuel Martínez Hornos, Juanito Montes, Justo Hornos, Bartolomé Fontdecaba, Francisco Garcia, Manuel Albañil, Francisco Martínez Heredia, Jaime Molina, Vincenzo Galli, José Lluis Gallego, Jordi Huguet, Jaume Massot, Josep Esteve “campellero” i Cipri Rastrojo. L’entrenador José Martínez Hornos “Terry”.

D’aquesta manera es va poder donar aixopluc a un nombrós grup de mainada que, durant la dècada dels vuitanta, va convertir l’AE Roses en un club on la pedrera hi tenia una importància vital. L’enllumentat es va inaugurar el 21-12-1985. Al 1986, durant el Mundial de Mexic, uns equips de futbol base es van desplaçar a Itàlia a jugar un Torneig amb el Club U.L.S. Carcarese i el Club italià va tornar la visita al cap de dos mesos. L’entrenador del juvenil era l’Antoni Noguer.

Del 1956 al 1986, el club va tenir un gran “pilar” en la persona del seu secretari, el senyor Joan Dunjó i Danés. Va ser un treballador constant, incansable, fent una feina primordial, sòrdida i desinteressada, una d’aquelles persones amb les quals el club sempre tindrà un deute per haver dedicat bona part de la seva vida al bé de l’AE Roses.
Les Assemblees de socis i les reunions de Junta es feien a la Sala de la S.U.F. on hi havia el local social. Hi ha hagut sempre una molt estreta relació d’afinitat amb la SUF, han estat sempre de gran valor per les dues entitats.

Com que el terreny de joc del DÍaz Pacheco va ser sempre de terra i era cedit per l’us i gaudi, s’aprofitava per llogar-lo en èpoques de no utilització esportiva, per instal·lar un circ, etc. Tota la vida, les despeses de consums d’electricitat, manteniments, etc. anaven a carrec del club.

El senyor Ramon Mora i Ros, n’era President des de 1986 al 1988 a la Junta Directiva hi havia de Vice-Presidents en Bertomeu Massot Espelt, en Joan Pujol Serra i en Pablo Gonzalez Gomez, de Tresorer en Joan Abad Melgar, el Secretari en Vicenç Lloret Alba i el Sr. Rafael Martí Peiró el Coordinador Tècnic. Com a Vocals: Francesc Caner Figueres (Germi), Carles Giner Pérez, Gabriel Falcó Dieguez, José Gonzalez Martínez, Pere Donat Romañach, Joan Prats Basi, Francisco Cusi Coll, Juan José Oliva García, Modesto Pérez Muñoz, Francisco Muñoz Fernández, Antonio Sánchez Paredes, José Moyano, Julian Pozas Badorrey, Lluis Marès Suquet, Juan Martin Salgado, Pere Blanch Espelt, en Luis D’Acuña, Hilario Renato Campagnaro i el Sr. Paco Martínez Hornos l’entrenador, quan es va celebrar un partit amistós amb la selecció olímpica de Nigèria. També va ser el President que va estrenar l’himne del Club (lletra i musica Chano Montes)

Entrenadors del primer equip n’eren en Sebastiá Fexas i Casellas (1986-87), Ernest Sabater (1987-88) i Francisco Martínez (1988-89) ex-jugador del FC Barcelona i de l’UE. Figueres, del Roses “B” l’Hornos. Del futbol base n’eren l’Antoni Noguer, en Caballero, en Joan Marin, l’Eduard Huguet, etc. El Secretari técnic en Rafel Martí i Payró.

Jugadors del primer equip temporada 1986-1987: Leonardo Castillejos, Manolo Garcia, Cipri López Parra, Jaume Massot, Ferran Climent, Félix Santiago, Joan Ripoll, José Antonio Bolaños, Artur Montblanch, Jaume Pujolras, Francesc Vilarrasa, Joan Bosch, Eduard Huguet, Pere Mora, Lluis Jimenez, José Rodríguez “Boli”, Marc Magester, Damià Pujol, Juan Carlos Portero, Antonio Santiago, Antonio Rastrojo, Narcís Rodriguez, Plácido Tenedor, Pere Vilarrodá, Carles Gallardo, August Llambrich, Pere Montserrat, Enrique Siboldi, Joan Crosas, Ramonet i Víctor Gameiro. Entrenador Sebastià Fexas i Casellas que fou substituit per José Luís Echezarreta.

En Lluis Jimenez va ser el máxim golejador de la categoria amb 26 gols.

El Roses “B” 1986-1987 el formaven: Lluis Martínez, Pedro Martínez, Jaume Fontdecaba, Giner, Rubio, Saturnino Herrera, Juanito Montes, Gianfranco Galli, Vincenzo Galli, Justo Hornos, Juanma Hornos, Pere Juanola, Toni Becerra Ferrer, Jesús Valladolid, Vila, Sastre, Pablo i Camaras. L’entrenador era José Martínez Hornos “Terry” ajudat per en Josep Gonzalez (Cache).

A la temporada 1987-1988 la plantilla a 1ª Regional la conformaven: Leonardo Castillejos, Joaquim Garriga, Cipri López Parra, Jaume Massot, Joan Mallart, Felix Santiago, José Antonio Bolaños, August Llambrich, Francisco Manuel Gualde, Juan Carlos Portero, Narcís Rodríguez, Francesc Vilarrasa, Joan Roberto Cayuela (Napo), Jaume Pujolrás, Pere Antoni Mora, Lluis Jiménez, Josep Magaldi, Antonio Rastrojo, Marcos Torres, Marc Alcaide, Adam Lloveras, Valeriano, Paco Vilchez, Jordi Linares, Jesús Terrones, Pérez, Chaves i Xavi Vila. L’entrenador Ernest Sabater.

En Lloveras va ser el máxim golejador de la categoria amb 28 gols. Dos anys seguit el club tenía el jugador máxim golejador.

A la temporada 1987-1988 al Roses “B” hi havia a 3ª Regional: Francisco Martínez Hornos, Josep Llopis, Vicenç Giner, Jordi Huguet, Mario Portero, Joan Vidal, Bartolome Fontdecaba, Andres González “Andresin”, José Chaves, Esteban Chaves, Miguel Belmonte, Anselmo Sánchez, Justo Hornos, Fernando Fernández, Francisco Rubio, Cipriano Rastrojo, Juan Montes i Manolo Gómez. L’entrenador era en José Martínez Hornos “Terry”.

Als dos equips de juvenils hi jugaven en aquelles temporades 1986-1987-1988-1989: Gianfranco Galli, Manuel Sánchez, August Llambrich, Manuel Martínez Hornos, Jaume Fontdecaba, Joan Compte, Jordi Pujol, Saturnino Herrera, José Mª Montes, Manuel Aladid, Fernando López, Narcís Verdaguer, Miguel Viana, Placido Tenedor, Eugenio Ramirez, Marc Magester, Marc Moyano, Javier Acedo, Ramón López, Just Quintana, Antonio Fontes, Pedro Gonzalez Belmonte, Leonardo Valero, Carlos Melgar, Francisco Valera, Jesús Herrera, Carlos Rodríguez, Domingo Garcia, Abel Sastre, Francisco Pérez, Aniceto Garcia, Manel Donat, José Manuel Gil, Angel Galdón, Lluis Puig,José Manuel Gil i Francisco Cardosa.

Al 1988 l’Ajuntament aprova els estatuts del Patronat municipal d’esports.

A la temporada 1988-1989 a 1ª Regional, jugaven Joaquim Garriga Subirana, Antonio Marín, Cipri López Parra, Narcís Rodriguez, Felix Santiago, Benet Soler, Francesc Vilarrasa, José Antonio Bolaños, Esteve Castañer, Francisco M. Cano, Damiá Pujol, Pere Juanola, Jaume Pujolrás, Adam Lloveras, Marcos Torres, Antonio Rastrojo, Joan Mallart, Lluís Jiménez, August Llambrich (desprès cedit a l’Esplais CF), Jordi Linares F., Juan Carlos Portero, Joan Robert Cayuela (Napo), Paco Gualde (que va acabar la temporada jugant al Roses “B”), Ramonet, Champi Díaz, Joan Crosas, Enrique Siboldi, Justo Hornos, Angel Galdón, Victor Gameiro, Pere Montserrat, Joan Bosch, Eduard Huguet, Marc Alcaide, Manel Sanchez, Carlos Gallardo, Jesús Terrones, Pere Vilarrodá, Plácido Tenedor, Marc Magester. Molts d’ells sortits del futbol base. L’equip va quedar classificat a la 3ª possició.

En la temporada 1988-1989 en la que el Roses “B”, amb José Martínez Hornos “Terry” d’entrenador, aconsegueix l’ascens amb jugadors de casa com: Lluís Martínez, Viana, Bartolome Fontdecaba, Joan Vidal, Francisco Rubio, Paco Gualde, Giner Abad (Gini), Llopis, Vincenzo Galli, Juanito Montes, Portero, Joan Robert Cayuela (Napo), Esteban y José Chaves, Torres, Justo Hornos, Jordi Huguet, Andrés González, Fernando Fernández, Manuel Gómez, Manuel Sanchez Garcia, Marcel Abad i José Ruiz Medrán.

Es celebra la Setmana Internacional de Futbol entre els equips del Club, la Penya Blaugrana de Roses, Carcarese (Italia) i el Dijon (França), amb les categories de benjamí, aleví, infantil, juvenil i sèniors.

I el maig del 1989 es celebra l’homenatge al nen Joan Garcia Giró, s’enfrontaren el Roses “A” con el Roses “B”.

Al finalitzar la temporada 1988-89, fou elegit nou President el Sr. Joan Pujol i Serra.

A la temporada 1989-1990 l’equip jugava a 1ª Regional entrenat incialment per Joan Ferrer Roura que posteriorment fou substituit per Joan Santos Sánchez “Nitus” amb en Domènec Quero Cortés de 2on entrenador, el Roses “B” a 2ª Territorial l’entrenava en José Martínez Hornos ajudat per en Josep Llopis Marcó i la Penya Blaugrana a 3ª Regional jugava amb Xavi Fontes, Jordi Huguet, Barto, Pere Pau, Eugenio Fernández “Chumi”, Ramón Mora, Ferran Climent, Manolo Aladid Rodríguez, Aniceto Garcia, Marcel Abad, Eladio Ruiz, Carles Cros, Carlos Domínguez “carlitos” i Dani Pi.

El futbol base el conformaven el juvenil, l’infantil, l’alevi i els benjamins. La Penya Blaugrana també tenía futbol base.

Els jugadors del primer equip de la temporada 1989-1990 eran: Angel Campos, David Alberca, Cipri López Parra, Félix Santiago, Josep Soler, Narcís Font, Jaume Pujolras, Joan Pujolras, Enrique Siboldi, Juan Valencia, August Llambrich, Lluis Jiménez, Juan Gallego, Adam Lloveras, Giner Abad (Gini), Enric Vila “chus”, Narcís Rodríguez, “Poli” Rincón, Ramón Pujades, Arroyo, Toni Becerra Ferrer, Joan Robert Cayuela (Napo), Xavi Camós, Torres i Edu.

A segona Regional temporada 1989-1990 amb el Roses “B” jugaven, amb l’Hornos d’entrenador, amb jugadors de casa com: Lluís Martínez, Viana, Jaume Fontdecaba, José Francisco Rubio, Paco Gualde, Giner Abad (Gini), Llopis, Vincenzo Galli, Juanito Montes, Juan Carlos Portero, Esteban y José Chaves, Carles Torres, Justo Hornos, Andrés González, Fernando Fernández, Manuel Gómez, Manuel Sanchez Garcia, Marcel Abad, José Ruiz Medrán, etc.

A la Junta Directiva del Sr. Pujol hi havia de Vicepresident 1er en Manel Sáenz i Ripoll, de Vicepresident 2on. en Miquel Fonolleras i de Vicepresident 3er en Julian Pozas Badorrey, de Tresorer en Joan Abad, de Secretari en Vicenç Lloret i de Vocals Gabriel Falcó, Ramon Abad, Regalado Martínez, Pere Donat, Modest López, Lluis Mont, Manel Fontes, Jaume Guitart, Francisco Martínez i Josep Simón i Sastre. El coordinador tècnic era en Rafel Martí i en Joan Dunjó era adjunt a la Presidència.

La comissio del Roses “B” la formaven: Francisco Hornos, José Ortega, Antonio Mesa, Juan Cámara, José Coronado, Juan Vázquez, Jerónimo Vázquez, J. Antonio Vázquez, Antonio Sánchez, Miguel Toribio, Jordi Marés, Aurelio Ruiz, Jesús Infante, Manuel Soria i Joaquim colom.

Els jugadors del juvenil “A” eran: Javier Acedo, Joan compte, Dani Blanch, Xavi Vila, Francisco Sastre, Pablo Vieyra, Jesús Valladolid, Plácido Tenedor, Lluis giner, Fernando Busquets, Carlos Melgar, Juan-vicente Escobar, Justo Quintana, Ramón Abadal, Pedro-José gonzález, Marcos Moyano i Angel Campos Lloret, entrenats per Eduard Huguet Pérez i Antoni Noguer.

Els del juvenil “B” eran: José Marés, Jaume Ribas, Angel Cerdeira, Angel Raset, Lluis Mora, José Antonio Sánchez, Josep Payan, Francisco Bueno, Carlos Rodríguez, David Rubi, Leonardo Valera, Rodolfo Santos, Juan Carlos López, Alvaro Useros, Savier Ortensi, José Camaras, entrenats per Cipri Rastrojo i Juan Rama.

Al infantil jugaven: Frederic Sastre Llonch, Sergio Soto Garcia, Miguel A. Crespo Cardosa, Juan J. Rodríguez Murillo, Jorge Fernández Jaimez, Francisco J. Hornos Mateos, Jaume Vilá Sáenz, Víctor M. Cardosa Montesinos, David Torres Soriano, Juan A. Alvarez López, José M. Puente Calderón, Alberto Cardosa Luis, Alfredo Herrera Fernández, José A. Cámaras Samblás i Ramón Sánchez Grimaldo.

Al alevi el formaven: Daniel Melgar Segura, Javier Rodríguez Pérez, David Raset Martín, Francisco Abarca González, José Tena Orta, Amador Morillo Cáceres, Marc Muñoz Oliveras, Sergio Hornos Mateos, Marcos Gallardo Ruíz, Francisco Córdoba Clavijo, Francisco Jiménez Antunez, Pedro Barneo Cuadros, Javier Crespo Cardosa, Rafael Herrera Fernández, Ignacio Barrero Expósito, Juan Flores Martínez, Emilio Ruiz i Juan Bernal, entrenats per Joan Gómez Perez “Juanito”.

Al finalitzar la temporada 1989-1990, per motius de salut el Sr. Pujol deixa la Presidencia sient rellevat pel Sr. Manel Sáenz i Ripoll durant l’estiu.

La gent del Club col·labora aportant feina, obrint rases, obtenint part de l’instal·lacio de l’enllumentat per poder acconseguir el camp annexa de uns 90×50 m (situat darrera de la Tribuna de l’Estadi en el espai que avui ocupa el gimnas de la piscina i el pati de l’escola provisional).

A la Junta Directiva del Sr. Sáenz els vicepresidents eren el Srs. Enric Guitart i en Miquel Fonolleras, el Secretari era en Vicenç Lloret i tambè s’incorporen com a vocals en Joan Bataller, Josep Raset, entre d’altres.

Els jugadors de la temporada 1990-1991 n’eren: Joan Bartrina, Jordi Pagés, Ramonet, Miquel Juncá, Champi Díaz, Joan Crosas, Félix Santiago, Enrique Siboldi, Manolo Martínez Hornos, Damiá Pujol, Víctor Gameiro, Ramón Pujades, Pere Vilarrodà, Gallardo, Juan Gallego, Jaume Pujolrás, Pere Montserrat, Jordi Pujolrás “salota”, Lluis Jiménez, Placido Tenedor, Josep Magaldi, Marc Magester, Joan Font, Juan Sánchez, Celestino, David Puigdomenech, Ion Echegoyen, August Llambrich, Velasco, Soler, Cristobal, Hector, Peña, Xavi Arroyo, Roberto i Nevado. L’entrenador en Tomás Dotes i s’acaba en 4ª possició i es puja a Regional Preferent al fer-se una reforma federativa.

El Roses “B” jugaven 1990-1991: Lluis Martínez, Pedro Martínez, Jaume Fontdecaba, Dani Blanch, Francisco Sastre, Chaves I, Manuel Martínez Hornos, José Francisco Rubio, Giner Abad (Gini), Gonzalez (Cache), Saturnino Herrera, Justo Hornos, Chaves II, Marc Magester, Juanito Montes, Juanma Hornos, Pere Juanola, Toni Becerra Ferrer, Jesús Valladolid, Xavi Vila, Pablo Vieyra, Camaras. L’entrenador era José Martínez Hornos “Terry”.
A la Penya Blaugrana jugaven: Carlos Domínguez “Carlitos”, Carles Cros, Xavi Fontes, Antonio Fontes, Aniceto Garcia, Pere Mora, Manuel Aladid Rodríguez, Manel Escobar, Eladio Ruíz, Andrés González “Andresin”, Carrillo, José Antonio Sanchez “José Antonio Sanchez “Hugo”, Carlos Melgar, Pedro, José González Magester, Jordi Prats, Gameiro, Lluis Mora, Ramón Mora, Jaume Fontdecaba, Juan Manuel Hornos, Albert Sala, Daniel Pi, Gianfranco Galli, José Rodríguez (Boli), Antonio Rastrojo, Angel, Justo Quintana, Carles Torres, Eugenio Fernández “Chumi”, José Abad “Pepin” i Lluis Giner “Gini”. L’entrenador era en Eugenio Fernández “Chumi”.

Al 1991 concedeixen al Sr. Agustí Buscarons i Anton (1912-1997), que va ser el central del Roses des dels 14 fins als 42 anys, excepte una temporada que va anar a jugar al Palamós, la medalla de l’esport de la Generalitat de Catalunya per premiar el foment, difusió, organització i desenvolupament de l’esport.

El 1991-1992 la plantilla la conformaven: Joan Bartrina, Jordi Pagés, Ramonet, Champi Díaz, Joan Crosas, Félix Santiago, Enrique Siboldi, Manolo Martínez Hornos, Damià Pujol, Víctor Gameiro, Pere Montserrat, August Llambrich, Placido Tenedor, Luis Jimenez, Manel Sánchez, Josep Magaldi, Marc Magester, Carlos Gallardo, Pere Vilarroda, Celes i David Puigdomenech. L’entrenador era en Sebastià Fexas i l’adjudava l’Eduard Huguet.

I la plantilla del Roses “B” 1991-1992 eren: Lluis Martínez, Pedro Martínez, Jaume Fontdecaba, Giner Abad (Gini), Rubio, Saturnino Herrera, José Maria Montes, Justo Hornos, Juanma Hornos, Pere Juanola, Toni Becerra Ferrer, Jesús Valladolid, Xavi Vila, Francisco Sastre, Pablo Vieyra i Cámaras. L’entrenador era José Martínez Hornos “Terry” i l’ajudava en Josep González (Cache).

A la Pª Blaugrana jugaven: Carlos Domínguez, Xavi Fontes, Toni Fontes, Aniceto Garcia, Ramón Mora, Manolo Aladid Rodríguez, Manel Escobar, Eladio Ruíz, Andrés González “Andresin”, Carrillo, José Antonio Sanchez “José Antonio Sanchez “Hugo”, Carlos Melgar, Pedro José González, Victor Gameiro, Lluis Mora, Giangranco Galli, José Rodríguez (Boli), Antonio Rastrojo, Angel, Justo Hornos, José Antonio Sánchez, i Lluis Giner. L’entrenador era en Eugenio Fernández “Chumi”.

Durant els seus nou anys de mandat, l’AE Roses guanya la promoció a doble partit davant del Calafell i puja de Preferent a 1ª Catalana (1992-93). L’entrenador era Joan Santos “Nitus” i el seu ajudant l’Eduard Huguet.

Com a jugadors hi havien 1992-1993 eran, Joaquim Planas, Francesc Xinxó, Carles Cros Velasco, Félix Santiago Blanco, Manolo Martínez Hornos, Carlos Gallardo, Enrique Siboldi, Ramon Palomeras “Ramonet”, José Luis López Parra, Xavier Díaz “Champi”, Joaquim Caparrós, Angel Fernández Navarro, Albert Barnadas, Enric Vila Pujolar, Victor Gameiro, Juan Sanchez, August Llambrich, Xavi Vila Casanovas, Xavi Camós, Plácido Tenedor, Pere Montserrat, Adam Lloveras, Marc Magester Paredes, Juan Miquel Barbassa, Colomer, David Rubi, Carlos Melgar, Jesús Valladolid, Josep Payán, Xavi Vieyra i Jordi Pujolras “Salota” i s’aconsegueix la segona possició a la classificació final i el dret a disputar la promoció davant el Calafell, guanyant els dos partits 1-2 i 1-0 amb 3 gols de Pere Montserrat, aconseguint l’ascens a Primera Catalana, considerada aleshores, a causa de les modificacions, la categoria Or del futbol català.

Al mateix any, el Roses “B” va assolir l’ascens a Primera Regional.

També al mateix any neix el Torneig Internacional Copa de Roses, gestionat per un Comitè constituït per persones de diverses nacionalitats i orígens, que es d’interès de la comunitat local per tenir la finalitat de combinar esport i vacances pels participants i familiars i generar la difusió turística del poble i l’ocupació dels seus hotels i dels negocis rosincs.

Així-mateix, es varen iniciar els campus de futbol que es celebraven al mes de juliol al recent camp d’entrenament annex al estadi, organitzats pel club, que aportava els tècnics, Srs. Joaquim Buscató i Figueres, coordinador i tècnic d’esport base i del Sr. Eduard Huguet i Pérez, entrenador i que tenien al Sr. Lluís Noguer i Brugat, llicenciat en Educació Física com a coordinador i amb el suport del Patronat Municipal d’Esports.

Al Roses “B” que també va quedar campió i va acconseguir l’ascens (1992-1993) hi jugaven: Lluís Martínez, José María Bazán, Xavi Vila, August Llambrich, Giner Abad (Gini), Mario Portero, Jaume Fontdecaba, Saturnino Herrera, Toni Becerra Ferrer, Pablo Vieyra, Jesús Valladolid, Manolo Gómez, Josep Payán, Juanma Hornos, Justo Hornos, Joan Compte, Galdón “Michel”, José M. Montes, Marc Magester, David Rubi, Pere Juanola, Rubio i Raset. L’entrenador era José Martínez Hornos “Terry”.

A la Penya blaugrana jugaven: Carlos Dominguez, Toni Fontes, Ramón Abadal, Pedro González, Vicenç Galli, Xavi Fontes, Lluís Mora, Carlos Melgar, José A. Sánchez Belmonte, Manel Escobar, Eladio Ruíz, Franco Galli, Ramón Mora, Francisco Sastre, Dani Blanch, Lluis Giner, Juan Carlos Portero, Xavi Vieyra, Fernando López, Francisco Cardosa, Josep Gonzalez “Cache”, Aniceto García, Manolo Aladid Rodríguez, José Rodriguez “boli”, Antonio Rastrojo i Josep Marés “Pitu”. Va quedar 4rt. classificat peró va aconseguir l’ascens a 2ª Regional.

A l’agost del 1993 es cel·lebra una maratho de Futbol Sala a la pista annexa al pavello municipal en el que participen molts jugadors que en alguna epoca de la seva vida han jugat al Roses. Els equips participansts foren: Morante-Aladid, Mercat, Assesoria Agiser, Cal Campaner, Gats del CAR, Carboniques Costa Brava, Esports Rosan i Pescados Fernández. En aquells temps el Regidor d’Esport era el Sr. Baldiri Trulls i l’Alcalde el Sr. Carles Páramo i Ponseti.

Els jugadors de la temporada 1993/1994 a 1ª Catalana eran: Joaquim Planas, Jordi Pagés, Enrique Siboldi, Siurana, José Luís López Parra, Félix Santiago, Xavi Camós, Jordi Boixassa (cedit per l’UE Figueres), Xavi Vila, Victor Gameiro, Albert Barnadas, Albert Forcadell, Adam Lloveras, Edu Vicenç, Jordi Pujolrás, Enric Vila, David Rubi, Placido Pérez, Joan Barbesa, Josep (de Sant Esteve d’en Bas), Pere Montserrat i August Llambrich. L’entrenador era en Miquel Forcadell l’ajudava en Soy. També es participar a la Copa de Catalunya on despres d’eliminar al Bisbalenc, tot seguit al Begur, es va eliminar al Blanes el 12/12/1993 i caient eliminats per l’UE Figueres entrenat per Waldo Ramos.

El desembre del 1993 ens va deixar un aficcionat ilustre, l’Enric Badosa Martimort, que durant anys va ser tambe un cronista esportiu de premsa, radio i televisio de gran nivell i membre molt destacat. Els que varen tenir el goig de treballar amb ell lloan la seva tasca tant periodistica com al davant de la Societat Unió Fraternal.

Els jugadors del Roses “B” del 1993/1994 a primera regional eran: José María Bazán, Lluís Martínez, Manolo Martínez Hornos, Joan Compte, Saturnino Herrera, Jaume Fontdecaba, Galdón “Michel”, Manolo Gómez, José María Montes, Jesús Valladolid, Toni Becerra Ferrer, Justo Hornos, Josep Payán, Pere Juanola, Giner Abad (Gini), Placido Tenedor, Juanma Hornos, Juanito Montes, August Llambrich, David Rubi i Marc Magester. L’entrenador era José Martínez Hornos “Terry” i en Josep González (Cache).
I a la Pª Blaugrana hi jugaven 1993/1994: Antoni Fontes, Josep Marés, Pedro Martínez, José Camaras, Ramón Abadal, Xavi Fontes, Pedro Gonzalez, Pedro Martínez, Ramón Mora, Lluis Mora, Belmonte, Manuel Aladid Rodríguez, Sastre, Carlos Melgar, José Francisco Rubio, Giner Abad (Gini), José Antonio Sanchez “José Antonio Sanchez “Hugo”, Josep, Saturnino Flor Laguna, Sergio Curto, Belmonte, López, Olivencia, Gerard Pararols, Josep González “Campa”, Josep Marés “Pitu”, Pablo Vieyra, Eladio Ruíz, Juanjo Muñoz, Jaume Massot, Jaume Ribes, José Luís Gameiro, Gianfranco Galli, Vincenzo Galli, F. Miguel Vargas i Miguel Vargas. Els entrenadors Juan Rama, Manolo Aladid i Josep Llopis.

A la temporada 1994/1995 a 1ª Catalana la plantilla la conformaven: Joaquim Planas, Marius Vergés, Diego Marín, Jordi Pagés, José Maria, Félix Santiago, José Luís López Parra, Xavi Camós, Enrique Siboldi, Xavi Vila, Enric Vila, Víctor Cardosa, David Rubi, Placido Pérez Sánchez, Edu Vicenç, Isaac Parés, Adam Lloveras, David Maspla, Josep Payán, David Arias, Carles Subirana, Albert Forcadell, Jordi Boixassa, Xavi Comas “peix”, Juanito Rodríguez, Jaume Sans, Albert Arbusa “pato”, Eugeni Fornells, Juanma, Bartolo, David Sitjá, Roberto Blanco, Alonso, Toni Ferrer Becerra, Galdón i Gil. Va començar la temporada amb el mateix engtrenador en Miquel Forcadell, que fou substiuit provisionalment per Felix Santiado-Quim Buscató, seguidament va venir en Lluis Sitja amb en Quero d’ajudant, per finalment acabar la temporada en Quero. L’equip va baixar a Regional Preferent.

La plantilla del Roses “B” a 1ª Regional 1994-1995 la conformaven: Carlos Domínguez “Carlitos”, Cipri López Parra, Marius, Dani Cata, Giner Abad (Gini), Jaume Fontdecaba, Saturnino Herrera, Joan Compte, Manolo Martínez Hornos, Marc Magester, Manolo Gómez, Galdón “Michel”, Miguel Angel Crespo, Pere Juanola, Justo Hornos, Juanma Hornos, Toni Becerra Ferrer, Placido Tenedor, Marc Perals, Juanjo Muñoz, Juanito Montes, Contreras, Jesús Valladolid, Xavi Vila, Miguel Angel Crespo, Josep Payán, Jaume Sans, Víctor Cardosa i Toni Mendoza sovint els juvenils Subirana, Celicia, Xavi Ribera i Sergio Hornos. Els entrenadors: Caballero, Josep Llopis, Josep González “Cache” i Antonio Rastrojo.
A la Pª Blaugrana que jugava a 2ª Regional la conformaven: Justo Hornos, Pitu, Antoni Fontes, Xavi Fontes, Marés, Pedro, Lluis Mora, Joan Ruiz, José Antonio Sanchez “José Antonio Sanchez “Hugo”, Manuel Aladid Rodríguez, Jordi Casamort, Lluis Giner, F. Sastre, López, Josep, Melgar, Saturnino Flor Laguna, Gianfranco Galli, F. López, José Luis Blanco, Ramón Abadal, Dani Blanch, David Rubi, Juan José Rodríguez, Montes, Eladio Ruíz i els juvenils Ruben Pino, David Flor Laguna, Miguel Flor Laguna, Satur Flor Laguna, Juan Ma Belmonte, Olivencia, Ruben, David Leal i Cortez. Entrenador Josep Mas i posterioment Antoni Fontes procedent del Juvenil.

El 1995 l’entrenador era en Pere Gratacós, que anys desprès va arribar a ser l’entrenador de la selecció catalana, ajudat per l’Arseni Comas que compaginava la tasca de segon entrenador amb la de jugador i tambè va ser l’any que va començar d’utiller en Lluis Puig (Gari), substituint gradualment al seu propi pare, tasca que avui continua desenvolupant a plena satisfacció de Directiva, tècnics i jugadors.

La plantilla de la temporada 1995-1996 a Regional Preferent la formaren: David Miranda, Joan Miquel Salavedra, Cipri López Parra, Felix Santiago, David Maspla, Arseni Comas, Albert Arbusa, Xavi Comas, Saturnino Herrera, Xavi Vila, Juanito Montes, August Llambrich, Toni Becerra Ferrer, Josep Payán, Angel Galdón, David Rubi, Victor Cardosa, Enric Vila, Isaac Parés, David Arias, Víctor Gameiro, Eugeni Serret, Jordi Hernández, Miquel Barcons, Pere Montserrat, Quico Prats i xavi Camós. Entrenador Pere Gratacós. Al final tercers classificats.

La plantilla del Roses “B” la temporada 1995-1996 a 1ª Regional la formaren: Cipri López Parra, Carlos Domínguez “Carlitos”, José Mª Bazán, Jaume Fontdecaba, Xavi Vila, Saturnino Herrera, Manolo Gómez, Manolo Martínez Hornos, Juanito Montes, Juanma Hornos, Galdón “Michel”, Josep Payán, Pere Juanola, Placido Tenedor, Marc Perals, Crespo I, Crespo II, Víctor Cardosa, Mario Portero, Giner Abad (Gini), Toni Ferrer Becerra, Xavi Ribera “Garriguella”, Jesús Andrades, Emilio, Sergio Hornos, Jesús Valladolid, David Gómez, López, Fernando Busquets, Esteban Chavezl José Antonio Chavez i Giménez. Entrenadors Caballero, Llopis i Cache. Al final es baixa a 2ª Regional. Al final es baixa a 2ª Regional.

A la Pª Blaugrana la plantilla de la temporada 1995-1996 la formaren: Carlos Domínguez “Carlitos”, Antoni Fontes, Josep Marés “pitu”, Justo Hornos, David Gómez Capel, Lluis Mora, Juanjo Muñoz, Manolo Aladid, Josep, Lluís Giner, Gianfranco Galli, Jovan Radakovic, José Antonio Sanchez “Hugo”, Andres González “Andresin”, Juanito Montes, David Flor Laguna, Miguel Flor Laguna, Jordi Nogué “peloto”, Ferrán Climent, Jesús Valladolid, Amor, Ramón Abadal, Rodríguez, Jorge Fernández, Leal, Ruben Pino, Esteban Chavez, José Antonio Chaves, Xavi Fontes, López, Iván Pararols, Gerard Pararols, Magester, Amador, Fernando Busquets i Josep Marés “pitu”. Es baixa de categoria. L’entrenador era en Pere Mora.

El día 4 d’agost 1996 es va celebrar el partit d’homenatge a n’en Manuel García Roldán, davant la Marca de l’Ham i el día 11 el del homenatge a Felix Santiago Blanco davant el Barça “C”, que va fer jugar un juvenil que poste riorment ha estat un dels jugadors mes importants de nom: Carles Puyol. Va ser preciament aquest jugador qui al minut 92 va marcar el gol que establia el resultat final 1-2.

La plantilla de la temporada 1996-1997 a Regional Preferent la formaren: Joan Miquel Salavedra, Joaquim Planas, David Maspla, Albert Arbusá, Arseni Comas, Xavi Vila, Francesc Figueres, Quico Prats, Víctor Gameiro, Víctor Cardosa, Isidre Darnés, Toni Becerra Ferrer, Xevi Comas, Angel Galdón, Jordi Hernández, Eugeni Serret, Martínez, La Vall, Cañas, Sabadí, Espinola, Miquel, Jaume Fondecaba, Marc Caritg i Rubén. L’entrenador: Pere Gratacós, ajudant: Arseni Comas. El delegat d’equip era en Vicens Lloret.

La Penya Blaugrana principalment per causes economiques va deixar de fer equips de futbol i el Club va crear el segon equip.

La plantilla del Roses “B” la temporada 1996-1997 a 2ª Regional la formaren: José María Bazán, Cipri López Parra, Ignacio, Jaume Fontdecaba, Manolo Gómez, Mario Portero, Juan Carlos Portero, Juanma Hornos, Lluis Giner, Pascal Doré, José Cámara, Adam Fontes, Ramón Cecilia, David, Carlos Rodríguez, Pedro Barneo, Jordi Nogué “peloto”, Esteban Chavez, José Chavez, Amador, Carmona, Marc Perals, Juanma Belmonte, Miguel Flor Laguna, David Flor Laguna, Miguel Angel Crespo, Juanjo Muñoz, Galdón “Michel”, Carlos, Toni, Barneo, Víctor Cardosa, Andreu Donat, Moreno i Capdevila. L’Entrenador era en Felix Santiago Blanco ajudat per l’Antonio Fontes.

Durant les darreres temporades cada vegada s’utilitza menys el camp Díaz Pacheco, que havia pasat a municipal mitjançant acord del Ple de 23/12/1992, excepte quan per condicions metereologiques de pluja es creu convenient de fer-ho.

Durant l’estiu del 1997 el que era el Coordinador i home fort del futbol base, Quim Buscató, abandona l’entitat i juntament amb altres persones del futbol base, s’emporten jugadors i tecnics del club i neix una entitat competidora al poble.

Fins aquells moments, cap jugador de futbol dels equips inferiors del club havia pagat cap quota economica per jugar i el club els facilitava gratuitament tota l’indumentaria, la de partit, la de passeig, xandall, etc.

Els que es varen escindir del club manifestaven a la premsa que el seu objectiu era treballar pel futbol base i que en un futur aquests jugadors puguin formar part del primer equip que hi hagi en aquell moment al poble.

La Junta Directiva se sent traïda, manifesta que tot s’ha fet a esquenes seves i denuncia l’apropiació indeguda de fitxes de jugadors i una intenció lucrativa en la decissió. La del·legacio provincial de la Federació no va intervenir basant-se en que els equips de benjamins i prebenjamins no necessitaven fitxes.

Val a dir que aixó va tenir lloc un cop acabats els Camps de la Vinyassa.

El Club reorganitza la pedrera i anomena Carlos Lara com a coordinador i a Jaume Vilá com el seu adjunt. Formaven part de l’equip tecnic en Cipri Rastrojo, Paco Ramón, Christian Denis, Ernest Gutierrez, Andrés González, José Antonio Rodríguez, Ponç Maspoch, Josep Mas, Eduard Huguet, Eduardo Martín, Manuel Pérez, Jaume Vilá, Josep González “Cache”, Joan Romañach, David Martin, Alex Pahl i Wagner.

La plantilla de la temporada 1997-1998 a Regional Preferent la formaren: Joan Miquel Salavedra, Joan Arimany, David Masplà, Jaume Fontdecaba, Juan Carles García, Nicolau, Marc Caritg, Xevi Vila, Manel Puigverd “puchi”, Albert Arbusà, Francesc Figueres, Víctor Gameiro, Xevi Comas “peix”, Carles Saló, Josep María Esteve, Jordi Hernández, Toni Becerra Ferrer, Jaume Rosas, Jaume Rivera, Enrique Siboldi, Cristian Jofre, Gil, Jimmy Prat, Bernat, Torres, Xavi Rom i Juanjo Muñoz. Entrenats per Domènec Torrent i Font que fou substituit per Xavi Agusti. Finalment l’equip va baixar de categoria.

La plantilla del Roses “B” de la temporada 1997-1998 a 2ª Regional la formaren: José Mª Bazán, Pedro Bermúdez (Tibu), Adam Fontes, Manolo Gomez, David, Prats, Miguel Flor Laguna, Barnils, Esteban Chavez, José Chavez, Saturnino Herrera, Marc Perals, Pitu, Juan Manuel Belmonte, José Camara, Andreu Donat, Enrique, Font, Marc Magester, Juanito Montes, Angel J. Heredia, Joan Compte, Toni Becerra Ferrer, Miguel Díaz, Xavi Rom, Toribio, Antonio Mendoza, Jordi Nogué “peloto”, Juanjo Muñoz, Segura, Cabezos, Josep Payán, Carlos Rodríguez, Rey, August Llambrich, “Coqui” Xavi Martínez Hornos i Pedro Barneo. Entrenats per Felix Santiago Blanco.

El dia 1 de julio de dimiteixen el President Sr. Manel Sáenz i Ripoll i el Vicepresident 1er Sr. Cipriano Rastrojo González, Junta que entre altre patrimoni, va aconseguir la caravana del Bar mobil, l’equip d’àudio que s’utilitzaven per organitzar totes les activitats creades per el nostre Club, la Quina, el bar de Carnaval, el de les vaquilles, el de la Festa del Barri del Mas Matas, l’aplec de sardanes, etc., passant del 1999 al 2002 a dirigir l’Agrupació el senyor Julio Rodríguez
/arxius/documents/discurs lliurament dracma.pdf

Martínez amb el Sr. Joan Gómez i Pérez de Tresorer, de Vicepresident, en Regalado Martínez, Vicepresident 2ºn Enrique Sanjuan, Vicepresident 3er José Herrera, de Secretari Manel Fontes i Montía i de vocals Ernest Gutierrez, Fernando Bueno, Joan Ribera, Jaume Minguez, Ramon López, Antonio Huertas, Francisco Barneo i Georges Krauss.

A la temporada 1998-1999 a 1ª Regional la plantilla la formaven: Joan Miquel Salavedra, Frank Pascual, Pedro Bermúdez (Tibu), Juan Diego, Jaume Fontdecaba, Cristian, Juanan Belmonte, David Florlaguna, José Tello, José Chavez, David Masplà, Mel Presta, Victor Gameiro, Marc Soy, Jordi Torres, Albert Ayats, Miquel Barcons, David Comamala “puma”, Juanjo Muñoz, Miguel Florlaguna, José Antonio Sanchez “José Antonio Sanchez “Hugo”, Jaume Ribera, Satur Florlaguna, Francesc Figueres “Cesc”, Jordi Parra, Toni Sielva, August Llambrich, Angel J. Heredia, Carlos Rodríguez, Andreu Donat, Jofre Abella, Xavi Rom. Entrenador Felix Santiago Blanco.

A la temporada 1998/1999 els jugadors eren del Roses “B” eren: José Mª Bazán, Alberto,Pedro Bermúdez (Tibu), Jiménez “curro”, Marc Parals, David Florlaguna, Juanito Montes, August Llambrich, Miguel Florlaguna, Juanjo I, Toni Mendoza, Juanjo Muñoz, Donat, Noguer, Carlos, Capdevila, Adam Fontes, Toribio, Alex, Sastre, Camara, Blanco, Rodríguez, Xavi Rom, Heredia, Magester, Torrijo i, Giovanni Vagner, M. Díaz, Juanam Belmonte. L’entrenador era l’Antonio Fontes.

A la temporada 1999-2000 a 1ª Regional la plantilla la formaven: Joan Miquel Salavedra, Toni Soler, Pedro Bermúdez (Tibu), Jaume Fontdecaba, Jordi Parra, Quim Pagés, Jordi Escandell, Marc Soy, Albert Ayats, David Comamala “puma”, Satur Florlaguna, Mauru, Jordi Izquierdo “Gica”, Manchín, Miquel Barcons, Antonio Moreno, Jaume Rivera, Francesc Zaragoza “Cata”, Martin Vilchez, Juanjo Muñoz, Francesc Figueres “cesc”, Víctor Gameiro, Toni Sielva, Oscar Blanco i Xavi Rom. L’entrenador Felix Santiago Blanco, va ser substiuit al mes de maig per en Fede Domínguez.

La trajectoria de jugador i posteriorment entrenador d’en Felix Santiago Blanco (25 anys) ha estat historica, siguen una de les persones que mes anys ha estat vinculat al Roses.

A la temporada 1999-2000 a 2ª Regional la plantilla la formaven: Antonio Fontes, José Mª Bazán, Fontdecaba, Francisco Jiménez “curro”, Jaume Vilá, Marc Parals, Montes I, Montes II, David Florlaguna, Hornos, Blanco, Camara, Fernando Bueno “Nandy”, Toribio, J. Maria Donat, Carlos, Adam Fontes, Toni Mendoza, Alex Rastrojo, Toribio, Miguel Florlaguna, Monedero, Bueno, Víctor Cardosa, Juanma Belmonte, Alex, Donat, August Llambrich, Magester, Rodríguez, Miguel Bernal “Miguelito”, Jordi Noguer, Edu Sastre i Raul Cuevas. L’entrenador era l’Antonio Fontes, ajudat per en Xavi Fontes.

Al maig del 2000 August Llambrich s’acomiadava com a jugador despres de més de 15 anys al club.

A la temporada 2000/2001 a 1ª Regional els jugadors eren: Raul Cuadrado, José Mª Bazan, Sergi Mancebo, Jordi Serrano, Ivan Boher, Víctor Cardosa, Marc Casais, David Comamala “puma”, Saturnino Florlaguna, Josep Antonio Barragan, David Arias, Jordi Izquierdo “Gica”, Josep Antonio Hernández, Jesús David, Edu Sastre, Nene, Jaume Rosas, Francesc Zaragoza “Cata”, Antonio Zaragoza “Roco”, Miguel Díaz, J. Luis Blanco, Alex, Leon, Pérez Tinto, Manel Botillo, Lobato, Martínez, Mohamed i Marcos Cabezos “Marquitos”. L’entrenador era en Fede Domínguez CAMPIONS amb 71 gols a favor i 35 en contra.

A la temporada 2000/2001 a 2ª Regional els jugadors eren: Pedro Bermúdez (Tibu), Toni Fontes, Marc Perals, Francisco Jiménez “curro”, Edu Sastre, Alex Pahl, Albert Cardosa, Jordi Noguer, Manolo Martínez Hornos, Juanjo Muñoz, Xavi Rom, Jaume Fontdecaba, Miguel Díaz, Miguel Angel Toribio, Juan Antonio Belmonte, Adam Fontes, Roberto Asensio, Carlos Rodríguez, Jaume Vilá, Aaron Romero, David Florlaguna, Miguel Florlaguna, José Blanco, Miguel Bernal “Miguelito”, J.C. Contreras, Alex Rastrojo, Jordi Pérez, Alguacil, Greggory Abella, Juanito Montes, J. Diego, Miguel Fuentes, José Cámara, Galdón “Michel”, Jaume Sastre i Mohamed El Ouariachi. L’entrenador era en Toni Becerra Ferrer .

En Manolo Martínez Hornos s’acomiada com a jugador.

La vila va voler homenatjar al Club i li va atorgar-li la Dracma de plata de la Vila de Roses el dia 15/08/2001.

Es celebra un torneig triangular a Roses amb la participació del Palamós (de Piterman) i del Perpignan, que guanya el Perpignan.

A la temporada 2001/2002 a Regional Preferent els jugadors eren: Raul Cuadrado, José Mª Bazán, Sergio Mancebo, Víctor Cardosa, Xevi Camós, Jordi Fontdecaba, Dani Falguera, Jesús Pedrós, David Arias, Xavi Arias, Roberto Martínez, Lluis Vallmajor, Jordi Linares, Jordi Hernández Mila, José A. Hernández, Aitor, Romà, Serrano, Miguel Bernal “Miguelito”, Edu Sastre, Satur Florlaguna, Alex Pahl, Marc Casais, Jordi Fernández “Ferdi”, Miquel Cabañó (Micky), Ivan Boher, Antonio Zaragoza “Roco”, Juanjo Muñoz, Nene, Jordi Izquierdo “Gica”, Francesc Zaragoza “Cata”, Josep Antonio Barragan, David Comamala “Puma”, Xavier Acin, Alfons “Sito” i Joan Capristany, sota les ordres de l’entrenador Fede Domínguez que tenia com a ajudant Antonio Marin.

A la temporada 2001/2002 els jugadors del Roses “B” a 2ª Territorial erenPedro Bermúdez (Tibu), Aaron Romero, Jaume Fontdecaba, Ivan Boher, Eduard Bolasell, Edu Sastre, Miguel Bernal “Miguelito”, Miguel Díaz, Angel Heredia, Juanjo Muñoz, Fernando Bueno “Nandy”, Alex Pahl, Antonio Zaragoza “Roco”, Miguel Angel Toribio, Portero, Xavi Rom, Miguel Florlaguna, Isaac Osuna, Casademont, Jordi Pérez, Angel Monedero, David Capristany, Rivas, Duran, Sais, Alex Rastrojo, Mohamed El Ouariachi i Lisovac “Bata”. L’entrenador era en Toni Becerra Ferrer. Es queda en segon lloc i es participa en una fase d’ascens juntament amb el Sàbat i el Sant Hilari, acconseguint el primer lloc i per tant acconseguint l’ascens a 1ª Territorial.

Al 2001 s’acabava de pujar de nou a Preferent, desprès de cinc anys, i es va participar a la Copa de Catalunya, es va eliminar al Alella i es va caure eliminats per l’UE Figueres entrenat per en Pere Gratacòs.

Durant el seu mandat el Sr. Julio Rodriguez va tenir tambe altres directius com el Secretari Josep González Cacheiro i nous vocals José Ortega Reverte i José Coronado.

A l’estiu del 2002, el Sr. Julio Rodríguez no es presenta a la reelecció i surt elegit per a la Presidència el Sr. Josep Mas i Martínez tot i que el Club tenia una situació financera molt complicada.

A la Junta Directiva hi figuren com a Sots-president 1er Emili Salellas i Pastor, Sots president 2n. Joan Pujol i Serra, Secretari Vidal Faxedas i Bosch, Tresorer Joan Gómez i Pérez, i els vocals: Jaume Sastre i Batlle, Josep Simón i Sastre, José Luís Giner i Gualde, Joan Baiges i Roura, Adolfo Romañach i Moner, Fernando Bueno Soler, Oscar Edison Siboldi Badiola i en Josep Mª Torres i Cros, amb qui el primer equip desprès de jugar sis temporades a Territorial Preferent, descendeix a Primera Territorial, recuperant la temporada següent la categoria al quedar segon a n’el campionat i guanyar la promoció al Sant Ildefons (Barcelona).

La plantilla per la Territorial Preferent dirigida per Toni Ferrer, ajudat per Pascal Doré, el 2002-2003 la formaven: José Mª Bazan, Pedro Bermúdez (Tibu), Cipri López Parra, Víctor Cardosa, Fernando Bueno (Nandy), Miquel Cabañó (Micky), Micky Carpio, Niky Foro, Eduard Bolasell, Ivan Boher, Raul Rios, Jordi Fernández “Ferdi”, Sergi Mancebo, José A. Hernández, Jesús Padros, Marc Casais, Juanjo Muñoz, Joan Roberto Cayuela (Napo), Eduard Sastre, Saturnino Florlaguna, Miguel Bernal “Miguelito”, Mourad Esbiba, Albert Garriga, Jordi Pérez i Roberto Fernández.

La plantilla del Roses “B” a 1ª Territorial temporada 2002-2003 la formaven: David Pedro Bermúdez “Tibu”, David Capristany, Jordi Magester, Ricard, David Magester, Raul Rios, Roman, Nelson Rodríguez, Juan Carlos Morales, Juan Antonio, Jorge Belmonte, Marcos Revidiego, Alex Useros, Rex Paña, Juanma Belmonte, Miguel Angel Toribio, Xavi Rom, Alex Rastrojo, Alex Pahl, Nordin Nouvaeddine, Gabri Fernández, Mohamed Mourad, Francisco Gallego “tipic”, Xavi Coll, Dani Cardosa, Ruben, Joaquin Achaga, Juan Carlos Portero, Hector Garcia, Francisco López, Lluis, Xavi Huguet, Aedil El Amrani, Yassin El Mrabet i Toni Montblanch. Va començar la pretemporada en Miquel Rivas com a entrenador pero per divergencies diverses no va arribar a comenár la temporada regular. A continuació va esser escollit en Julio Ezquerra que fou relevat en el carrec per en Joan Roberto Cayuela (Napo).

El 31 de maig del 2003 es va organitzar la XXII Trobada de futbol benjami de l’Alt Empordà a la que acudiren mes de 700 persones.

També es va disputar el II Memorial Juanito Montes. Varen intervenir veterans del club, companys del recordat jugador demostrant una vegada mes el seu lligam amb qui fou un gran jugador i una molt bona persona i que ens va deixar en plena juventut. Jugaren Lluis Martínez, Manel Escobar, Manolo Gomez, Marc Parals, “Michel” Galdón, Antonio Rastrojo, Pere Juanola, José Antonio Sanchez “Hugo”, José Chavez, José Rodriguez (Boli), Manolo Martínez Hornos, Esteban Chavez, Ramón Abadal, Jesús Herrera, Llopis, Josep Gonzalez “Cache”, Jowan i José Maria Montes. L’ entrenador fou en “Terry” José Martínez Hornos. S’enfrontaren al Real Club Esportiu Espanyol que tenia veterans de la talla de “Mágico” Diaz, Escaix, Forcadell, etc. Els arbitres del partit foren Francisco Cardosa i Jordi Magester. Resultat final 3-4.

La temporada 2003-2004, la plantilla la formaven: José María Bazán, Frank Pascual, Eduard Bolasell, Ivan Boher, Simon, Joan Roberto Cayuela (Napo), Sergi Mancebo, José A. Hernández, Txiqui Cabezos, Saturnino Florlaguna, Marc Casais, Jordi Pérez, Eduard Sastre, Albert Reinoso, Juanjo Muñoz, Jordi Linares, Miguel Bernal “Miguelito”, Pere Gironés.

, Fernando Bueno “Nandy”, Jimenez “Curro”, Jordi Alforcea, Víctor Cardosa, Joan Luque, Enzo Beneju, Federico Caceres, Joan Salomó, Abraham Huguet, Wolfrando Juan, Patrick Municoy, Angel Rubio, Manel Garcia “Mane”, Dani Falguera i Albert Garriga. Entrenats per Toni Ferrer ajudat per en Pascal Doré.

La temporada 2003/2004 la plantilla del Roses “B” la conformaven: Frank Pascual, Francisco López, Mariano Alvarez, Xavi Barceló, Alex Useros, Sergio Useros, Gabri Fernández, Aaron Romero, Alex Rastrojo, Marcos Revidiego, Nelson Rodríguez, Jorge Belmonte i Xavi Rom. Entrenats per Manel Caro.
A la temporada 2004/2005 a la Junta Directiva hi havia: President: Josep Mas i Martínez, Vicepresident: Emili Salellas i Pastor, Secretari: Vidal Faxedas Bosch, Tresorer: Joan Gómez i Pérez, Vocals: Omar E. Siboldi, Badiola, Jaume Sastre i Batlle, Josep Simón i Sastre, Salvador Alabert i Ametller, Joan Baiges, Mohamed Acherkouk, Josep María Torres i Cros, Alberto Jurado, Rosa Anaya Grau i Pere Llorell i Turró.

El Club, passajevaba el nom de Roses al competir a la provincia de Barcelona, col·laborant amb la regiduria de turisme a difondre la imatge del poble amb la finalitat d’acconseguir mes visitants. El futbol base participa amb tornejos amistosos a Perpigna (Perpignan Canet Football Club).

El coordinador de futbol bae era el Sr. Pere Masdeu de Llança.

A la temporada 2004/2005 el Roses “A” el conformaven: José Mª Bazan, Quim, Francisco Jiménez “curro”, Jordi Pérez, Eduard Sastre, Eduard Bolasell, Ricard Ferrer, Ivan Boher, Angel Rubio, Joan Salomó, Albert Garriga, Manel Garcia “Mane”, Jordi Alforcea, Dani Falguera, Juanjo Muñoz, Jordi Linares, Federico Cáceres i Abraham Huguet.

A la temporada 2004/2005 el Roses “B” el conformaven: Frank Pascual, David Pedro Bermúdez “Tibu”, Aaron Romero, Jimenez “Currro”, Z. Shue, Aedil El Amrani, Dani Forns, Xavi Barceló, Jaume Sastre, Sergi Useros, Alex Useros, Xavi Rom, Jordi Pérez, Josep Figueroa, Xavi Huguet, Pau Rosell, Yvan Sanchez, Angel Rubio, Enzo Beneju, Mane. L’entrenador Josep A. Fernández.

La plantilla del primer equip temporada 2005-2006 (Territorial Preferent): José Mª Bazan, Marc María Sanllehi, Albert Reinoso, Antonio Aguilera, J. Faura, A. Ballesteros, Carles González, Eduard Bolasell, Saturnino Flor Laguna, Ivan Boher, Juanjo Muñoz, Eduard Sastre, José A. Hernández, Roberto Fernández, Sergi Mach, Genis Ramirez, Carles Mallart, D. Aguado, Sergi Martínez, Gerard Bech, Jaume Casabella i Leslie Wijesinghe. L’entrenador inicial va ser en Quim Mas, ajudat per en Marc Marquet, que fou substituit per Marceli Coto. L’equip va baixar de categoria.

La temporada 2005/2006 la plantilla del Roses “B” la conformaven: Frank Pascual, Francisco López, Mariano Alvarez, Francisco Jiménez “Curro”, Xavier Barceló, Xavi Huguet, Alfons Deu, Alex Useros, Sergio Useros, Marcos Revidiego, Eric Godo, Nelson Rodríguez, David Pacheco, Jaume Sastre, Xavi Rom, Dani Forns, Jordi Puigmal, Joaquin Achaga, Ivan Sanchez, Alex Maspoch, Houssaine Metouassi, Aidel El Amrani, Zahir Acherkouk, Mariano Álvarez i Z. Shue. Entrenats per en René Riera.
El 20 de febrer del 2005 desprès que es va celebrar un partit oficial de la categoria Regional Preferent amb l’OLOT UE, que va guanyar l’equip local per 4-0, amb sacada d’honor del homenatjat Ramon Marès, el nostre Club va organitzar una trobada de germanor d’antics jugadors/entrenadors/directius per rememorar part de la nostra historia i es va homenatjar també a Cinto Berta com a ex-jugador viu mes vell (92 anys). Va ser una jornada emotiva, per al record, on es varen reunir 450 persones al voltant d’una arrossada a la Pl. Frederic Rahola i de l’exposició de fotografies antigues. Seguidament va haver-hi una sessió de ball. Va ser doncs una jornada que va fer-nos rememorar, en bona companyia, vivències passades i per tant una part agradable de la nostre historia i de les vides de la nostre gent.

Va presidir l’acte el Sr. Carles Páramo, com a Alcalde, i diferents regidors representants dels 4 partits polítics locals. Va assistir el Delegat de la Federació Catalana Sr. Antoni Bayó i els lliuraren records de la diada als 8 ex-presidents, els ex-directius vius i a tots els assistents (veure discurs President del Club Sr. Josep Mas).

Des de la temporada 1974 al 2006, ideat pel Sr. Joaquim Prats (Quimet per els amics) i pagats per empreses de Roses fins a l’any 1984-85 i per l’Ajuntament posteriorment sota iniciativa del Alcalde Sr. Jaume Noguer, s’han donat els trofeus Premsa Local al millors jugadors de la temporada dels dos equips (cliqueu aqui per veure la llista).

Al març del 2007, l’Ajuntament instal·la la gespa artificial al Estadi i els equips juguen mitja temporada els partits de local en els Camps de la Vinyassa, fins que s’acabaren les obres. Al 2006 ja havia estat instal·lada la gespa al camp de la Vinyassa I.

La Junta Directiva la formaven: President: Josep Mas i Martínez, Vicepresident: Manuel Aladid Ramírez, Secretari: Vidal Faxedas Bosch, Tresorera: Maria Isabel Aladid Aladid, Delegat equip A: Omar E. Siboldi, Badiola, Delegat equip B: Juan de Dios García Hidalgo, Vocals: Josep Simón i Sastre, Salvador Alabert i Ametller, Martín Gómez Fuentes, Claudio Achaga, Claudio Martín Rosales, Eduardo Mario Garcia i Manel Puig Natalle.

La temporada 2006-2007, la plantilla la formaven: José María Bazán, Cipriano López Parra, Pedro Bermúdez (Tibu), Pol Fernández, Aaron Romero, Marc Arranz, Lluis Ferrer, Genís Ramírez, Nelson Rodriguez, Jordi Pujolar, Jordi Lupiañez, Xavier Arias, Eduard Bolasell, Ivan Boher, Angel J. Heredia, Juanjo Muñoz, José Miguel Díaz, Saturnino Flor Laguna, Joaquin Marín, Roberto Fernández, David Pacheco, Sergio Martínez, Sergi Mach, David Vilarrodá, Felip Frigola, Joaquin Achaga, John Ibrahima Camara i Juan Pablo Martirena. L’entrenador inicial fou Marceli Coto que posteriorment fou substituit per en Miquel Rivas.

A la temporada 2006-2007 al Roses “B” hi havia: Francisco López, Martin Andra, Xavi Rom, Jaume Sastre, Miguel Fuentes, Marcos Revidiego, Alfons Deu, Salvador Albert, Xavi Huguet, David Pacheco, Job Fontes, Saturnino Flor Laguna, Miguel Angel Funes, Alex Pahl, Christian Asensio, Pau Rosell, Hamid Acherkouk, Fouad Messaouri, Khalid L’bahri, Jordi Puigmal, Mohamed El Ouariachi, Yassine El Mrabet, Angel José Heredia i Mariano Álvarez. Entrenats per Josep Pont que va plegar per motiu personals i fou substituit per l’Eric Rosman.

A la temporada 2007/2008 a Primera Territorial jugaren: Pedro Bermúdez (Tibu), Esteve Molina, Eduard Bolasell, Ivan Boher, Juanjo Muñoz, Lluis Ferrer, Juan Fernández (Lango), José Miguel Díaz, Christian Asensio, Abdeslam El Harche, Diego Toyos, Joaquin Achaga, Juan Alvarez, Nelson Rodríguez, David Vilarrodá, Roberto Fernández, Job Fontes, Marcos Cabezos “Marquitos”, Oscar Cardoso i John Ibrahima Camara. L’equip va quedar segon classificat i va disputar la promoció d’ascens a Territorial Preferent a doble partit davant del Sant Ildefons de Barcelona (2-1) i a la tornada al Mas Oliva 2-1, sient necessaria la pròrroga que va acabar 4-2 els gols foren de Job Fontes, David Vilarrodá, Juan Alvarez i Robert Fernández. L’entrenador era en Miquel Rivas.

Al Roses “B” la temporada 2007-2008 jugaven: Joan Mill, Francisco López, Alberto Fernández, Alfons Deu, Alexander Pahl, Jaume Sastre, Anas El Mrabet, Miguel Fuentes, Joan Batista Soler “Bati”, Sergio Useros, Alex Useros, Hussein Metouassi, Pau Rosell, Marcos Revidiego, Ibrahim Ghaabouchi, Salvador Albert, Khalid L’Bahri, Rex Paña, Manuel Pérez, Xavi Coll, Vitaly, Aziz Afkir, Fouad Messaouri, Jordi Sánchez, Mariano Alvarez, Xavi Huguet, P.Hernández, Jordi Puigmal, Mounir Rebdan, Joan Capristran, Josep Prujà “Xirri”, Christian Fuentes i els juvenils Mohamed Boubnad “Pute” i José Ramón Labrador. L’entrenador en René Riera.

A la temporada 2008-2009 s’inicia a Preferent amb el següents jugadors: Eduard Carrera, José María Bazán, Esteve Molina, Edgar Federico (Fede), Martin Daniel Linares, Ivan Cantos “Ivi”, Eduard Sastre, Lluis Ferrer, Juan Fernández (Lango), Jaume Sastre, Gabriel Escalona, Jordi Mercader, Abdeslam El Harche, Diego Toyos, Job Fontes, Pau Rosell, David Vilarrodá, Aleix Llobet, Eladio Rodríguez, Marc Teixidor, Juan Alvarez, Joan Salomó i Assis Whotyson. L’entrenador era en Miquel Rivas. A la darrera jornada es perd la categoria tot i empatar al camp del Vic i haver estat el 5e equip menys golejat.

El Roses “B” a la temporada 2008-2009 els jugadors eren: Joan Mill, Frank Pascual, Rex Paña, Anas El Mrabet, François Dore, Juanjo Muñoz, Alex Pahl, Ibrahim Ghaabouchi, Miguel Fuentes, Hussaine Metouassi, Jordi Sánchez, Xavi Huguet, Josep Prujà “Xirri”, Mariano Alvarez, Joan Batista Soler “Bati”, Jordi Puigmal, Christian Martín, Yassine El Mrabet, José Ramón Labrador, Mounir Rebdan, Tarik Afia, Khalid L’bahri, Raul Rios, Peter Luis Duarte i Ednelson Castanho.

La Junta del Sr. Mas Martínez, convoca eleccions i entra un nou President, el Sr. Sergi López i Zunón. A la Junta hi ha: Antoni Duñach i Soler Vicepresident, José Alberto Jurado Secretari, Xavi Sala Casellas Tresorer i els vocals: Rosa Anaya Grau, Omar E. Siboldi, Jaume Sastre Batlle, Salvador Alabert Ametller, Josep Simón Sastre i Josep María Torres Cros.

A la 2009-2010, per qüestions d’equilibri del pressupost es va eliminar l’equip “B”, i el primer equip va acabar baixant a Segona Territorial. Va començar la temporada d’entrenador en René Riera, la plantilla la formaven: José María Bazán, Joan Mill, Xavier Huguet, Juanjo Muñoz, François Dore, Vicenç Costa, Eduard Sastre, Jaume Sastre, Miguel Fuentes, Genís Ramírez, Victor Hoyos, Adriá Hoyos, David Gascón, Jordi Sánchez, Pau Rosell, Assis Whotyson, David Bonmati, Dani Haro, Yassine El Ftouhi, Christhian Fernandez, Mario Sebastian Galles “Sebas”, Jesús Jimenez, Gerard Muñoz, Lautaro Rosales, Fernando Achaga i Luis Emanuel Gómez. Al mes de novembre va passar a ser l’entrenador en Gabriel Maragall. Malgrat molts esforços l’equip va baixar.

Seguidament, el 2010 es escollit per presidir el Club el Sr. Sergi López i Zunón.

A la temporada 2010-2011 a Segona Territorial a les ordres de l’entrenador Gabriel Maragall, la plantilla la formen: Seydou Coulibaly, Joan Mill, Aidel El Amrani, Xavier Huguet, Juanjo Muñoz, Juan Fernandez (Lango), Eduard Sastre, Jaume Sastre, Javier Fuentes, Luis Solá, Miguel Fuentes, Adriá Hoyos, Pau Rosell, Xavi Sánchez, Wolfrando Juan, Ivan Luque, Marc Brugué, Hossni Jelleun, Albert Buscató, Dani Torres i Joan Sánchez. L’equip es proclama campió amb nomes 11 gols en contra, sent l’equip menys golejat de Catalunya.

Com a campió l’equip participa a la Copa de Catalunya, supera al Figueres “B” al municipal d’Alfar 1-2, seguidament al Camp de Mas Oliva s’elimina a l’Olot UE per 2-1 es cau eliminats, també a Roses, davant del Llagostera UE, equip de 2ª Divisió B (3 categories per sobre) al perdre 0-2.

A la temporada 2011-2012 a Segona Catalana continuant d’entrenador Gabriel Maragall, la plantilla la formen: Antoni Montero, Seydou Coulibaly, Joan Mill, Albert Carbó, Xavi Fages, Gerardo Tissera, Juan José Muñoz, Gorka Garagarza, Lluis Sola, Diego Toyos, Joaquim Rodríguez, Hicham Al Hamidi, Xavier Huguet, Eduard Sastre, Jaume Sastre, Frank Caballero, Omar Hernández, Javier Fuentes, Miguel Fuentes, Pau Rosell, Marc Velez, Allan Santos, Nelsón Rodríguez, Edgar Simon, Hossni Jelleun, Juan Alvarez, Mourad Afia. Juvenils com Oscar González, Antoni Ferrer, Martí Llorente, Juli Genovés que varen mantenir la categoria a 1ª Juvenil, tambe varen jugar amb el primer equip, que finalment a causa dels descensos compensats que ens varen arrestrar, va acabar baixant de categoria, malgrat haver aconseguit 45 punts!!!!.

A la temporada 2012-2013, la Junta decideix aprofitar el descens per rebaixar la despesa i apostar per la gent de casa configurant la plantilla següenta a Tercera Catalana, entrenada per en Josep Lluis Pérez “Pozo”, estava integrada per: Sergio Blanco ” Boque”, Joan Mill, Pau Rosell, Jaume Sastre, Diego Toyos, Victor Cardosa, Gerardo Tissera, ,Joan Duñach, Xavi Huguet, David Alvarez, Eduard Sastre, Miguel Fuentes, Xavi Fages, Pau Duñach, Javi Fuentes, Marc Velez, Alex Portero, Frank Caballero, Hicham Al Hamidi, Ayob El Ouariachi, Ricardo Alvarez, así com els seguents que varen acabar la temporada en altres Clubs: Vicenç Costa, José Torres. Els juvenils,Marc Fages, Oscar Gonzalez, Juli Genoves, Bruno Catini, Karim Alilou, que integravan part de la plantilla que va mantenir la 1ª Divisió, com tambe la va mantenir el Cadet, també varen jugar algun partit amb el 3ª Territorial.

A la temporada 2013-2014 a Tercera Catalana continuant amb la politica de potenciar la gent de casa, sota les ordres del entrenador Eduard Ortega que és al hora coordinador del futbol 7, la plantilla l’integren: Cristian Raño, Marc Fages, Marc Llopis, Albert Sala, Pau Rosell, Jaume Sastre, Diego Toyos, Joan Duñach, Xavi Huguet, David Alvarez, Eduard Sastre, Miguel Fuentes, Xavi Fages, Pau Duñach, Marc Velez, Frank Caballero, Hicham Al Hamidi, Mahamadu Jawara, Alex Portero, acconseguint-se quedar campió amb 87 punts i pujar a 2ª Catalana, tambe amb la col·laboracio de juvenils com l’Oscar González, Jordi Marín, Roger Torquemada, Ivan López, Alex Baiges, Josep Mª Campà. En aquesta temporada no es poden mantenir les categories del juvenil “A” i el cadet “A”.

Gran part d’aquesta informació ha pogut obtenir-se únicament gràcies a l’esforç constant i impagable, al llarg del temps, de persones com els senyors Miquel Fort i Vigo, Enric Badosa i Martimort i Joaquim Prats i Francisco, que s’han distingit per la seva dedicació desinteressada a les cròniques esportives, difonent la imatge del nostre club tant en mitjans escrits com en audiovisuals. Per a ells, tot el nostre agraïment.

Finalment des d’aquestes línies, volem retre un profund homenatge a totes les persones que en algun moment han format part de la nostra entitat: directius, socis, jugadors, entrenadors, auxiliars, seguidors, col·laboradors, aficionats, etc. Es evident que el Club existeix gracies a vosaltres i que aquest CLUB EL FEM ENTRE TOTS.
Amb el pas dels anys, tots plegats treballant tenaçment amb el noble esforç, hem aconseguit superar etapes feixugues i mantenir ben viva i profundament arrelada en el poble, pel benefici de la nostra vila, l’Agrupació Esportiva Roses.
El club, a banda de la seva tasca prioritària, l’esportiva, ha estat una eina de cohesió social, sempre ha col·laborat a educar les noves generacions en les virtuts de l’esport, obrint de forma constant les portes, integrant al poble les noves famílies que s’anaven incorporant, la qual cosa ha permès que es visquessin intensament els valors de la unió, la pinya i la fe en projectes comuns.
En síntesi, al llarg de la seva història, l’A.E. Roses ha portat a terme moltes gestes que a molts rosincs han omplert d’orgull i sempre s’ha implicat amb gran compromís en tot el que ha estat afavorir el millor possible els rosincs, aportant el seu granet de sorra per la convivència, la cohesió social i lluitant per una digna qualitat de vida del seu poble, la qual cosa fa que la nostre entitat sigui respectada i admirada al mateix temps, el que és motiu d’orgull i ens omple de satisfacció!!!
Visca l’Agrupació Esportiva ROSES!
Fonts principals:
– Ajuntament de Roses
– Revista La Veu

– Arxiu del Club

I Trobada Agrupació Esportiva Roses
20 Febrer 2005
L’any 2001, des de l’Ajuntament, es va voler homenatjar l’AE Roses amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació i se li atorgar la màxima distinció municipal, la Dracma de la vila de Roses, reconeixent la seva important aportació al nostre municipi.
Ja han passat quatre anys, i ara amb motiu d’aquesta primera trobada d’exjugadors, jugadors, entrenadors, socis i directius de les diferents etapes del club, vull renovar el reconeixement cap a l’Agrupació Esportiva Roses. Per la seva trajectòria al servei del nostre jovent durant més de 80 anys, per haver representat amb orgull el nom de Roses arreu, per haver realitzat una important tasca formativa i per haver sabut integrar, al llarg de la seva història, els nous rosincs que han anat engruixint la nostra comunitat.
També vull manifestar la voluntat de cooperació i d’entesa que han demostrat tenir tots els presidents de l’AE Roses, amb els quals he tingut la sort de tractar des de l’Alcaldia.
Ara que estem celebrant els 25 anys d’Ajuntaments democràtics, també en l’esport és hora de fer balanç. Només cal veure les instal·lacions de les quals es disposava fa 25 anys i les que tenim ara, sense oblidar el servei del dia a dia que desenvolupa amb constància el personal municipal, i també els ajuts econòmics que demostren que la paraula “cooperació” és un fet per a l’Ajuntament.
Des del consistori municipal fem una política clara i generosa amb el món esportiu local, una política d’implicació i compromís, amb el risc de no ser entesos, per aconseguir que els clubs esportius en general, i l’AE Roses en aquest cas particular, siguin un instrument més de la maquinària cívica posada al servei de l’educació, la integració i la convivència. I ho aconsegueixen a través de l’esport, en una societat canviant constantment i que necessita més que mai entitats aglutinades que transmetin els valors esmentats.
En fer aquest homenatge als exjugadors i a totes aquelles persones implicades en la història del club, els organitzadors d’aquesta trobada, amb la junta i el president –l’amic Mas- al davant, demostren la seva generositat i, per tant, ells també es fan mereixedors del nostre agraïment, per la feina feta i per la que faran, per la il·lusió que hi han posat, malgrat els desenganys, i per l’estima al poble de Roses, que és el que els mou.
Aquest club, el nostre club, és història, però sobretot és futur.
Davant de tot això, avui hem de sentir encara més l’orgull de ser rosincs.
Per molts anys!
Carles Pàramo i Ponsetí
Alcalde de Roses